Ben Affleck interpreta a Christian Wolff, un geni de les matemàtiques que pateix un tipus d’autisme que li fa sentir més afinitat pels números que per les persones. Wolff es dedica a maquillar els números de perilloses organitzacions criminals. Quan els agents del Tresor li comencen anar al darrere, decideix agafar un client legal, una empresa de robòtica d’última generació. En aquesta empresa descobrirà una discrepància de milions de dòlars que posarà en perill la seva vida i l’obligarà a treure un aspecte ocult i perillós de la seva personalitat.
Acompanyen a Affleck un grapat d’actors interessants com Anna Kendrick, J.K. Simmons i John Bernthal. La direcció ha anat a càrrec de Gavin O’Connor, mentre que el guió ha anat a càrrec de Bill Dubuque, responsable d’El juez.
El primer que cal tenir clar perquè es pugui gaudir la pel·lícula és que aquesta no busca res més que ser un entreteniment. És cert que hi ha un canvi de to a mitja pel·lícula i que passa de ser Una mente maravillosa a Misión imposible. No us escarrasseu en trobar un sentit a això perquè no en té, però per altra banda resulta tremendament entretinguda. Les casualitats que es succeeixen en cadena són directament impossibles, però necessàries per crear les situacions efectives que desitja el director. El truc està en descobrir que aquesta pel·lícula, aparentment seriosa, no vol ser res més que un entreteniment d’acció. Sobta també que el guió, per estructura, no sigui gens convencional.
El contable és un actioner del tipus que els anys 80 protagonitzaven Stallone i Schwarzenegger. Què s’esperaven trobar-hi aquells que han escrit crítiques tant negatives d’una pel·li que es diu El contable i que en el cartell veiem a un tipus quadrat amb un rifle que ocupa mitja fotografia?
