John Carney ja va demostrar al 2006 amb Once una facilitat inherent per saber trobar la combinació ideal entre música i comèdia romàntica. Ararepeteix la jugada als Estats Units amb Begin Again. La podem definir com una comèdia romàntica? No, però és el gènere que té més proper. De fet és la millor proposta del gènere des de (500) días juntos. No és comèdia romàntica perquè els seus dos protagonistes Mark Ruffalo i Kiera Knightley, mai arriben a ser parella romàntica a la pel·lícula. Són dues persones que estan soles en un moment molt baix de les seves vides que, al trobar-se, aconsegueixen aixecar el cap i juntes començar de nou, com ja ens diu el mateix títol. Begin Againés un exemple en el seu guió de com s’han de construir i explicar a l’espectador com són els personatges protagonistes.
La pel·lícula utilitza la música com a fil conductor. Les cançons no deixen de ser unes protagonistes més, com també ho és Mahattan. És a través de la música, en l’essència del que és aquesta, quan el protagonistes recuperen les ganes de viure. Tampoc us penseu que la pel·lícula és una crítica a la música comercial i que es posiciona a favor del músic de carrer i dels músics que posen per davant la seva individualitat per sobre de la comercialitat. D’això també n’hi ha, però en cap moment és el leiv motive de la pel·lícula, ni tampoc pretén donar lliçons a ningú.
Begin Again és una pel·lícula senzilla, de bon rotllo, que et deixa amb un somriure de felicitat babau durant dues hores. Una fita que poques pel·lícules poden dir haver aconseguit. Gran part de l’èxit es deu a la química entre Kiera Knightley, a la que agraïm veure en pel·lícules que no siguin d’època, i a Mark Ruffalo, amb una carrera increïble després de ser Hulk a Los Vengadores. Un altre dels punts a favor de la pel·lícula és la sinceritat en la que John Carney t’explica les coses, no només pel que fa a les relacions personals entre els protagonistes, si no tot lo referent a les quatre pinzellades que fa de les discogràfiques.
El gran mèrit de Begin Again és que Carney no utilitza sentimentalismes ni efectismes per emocionar a l’espectador. El secret està en la seva senzillesa. Si aquest estiu només anireu al cine tres vegades, una ha de ser per anar a veure Begin Again.
