Fantàstic thriller de gènere ideal per una sessió de cinema bandarra. Dirigida per Jonathan Milott i Cary Murnion, la parella de directors que ens va portar la comèdia de zombis Cooties (Dulces criaturas) que succeïa en una escola de primària i protagonitzada Elijah Wood, i Bushwick, una pel·lícula d’acció en una distòpia dels Estats Units, que van protagonitzar Dave Bautista i Brittany Snow.
En aquesta ocasió els directors ens proposen una pel·lícula que a grans trets vindria a ser una versió gore de Solo en casa. La protagonista és Lulu Wilson que amb només catorze anys té molta experiència en el cinema de gènere. Ella era de jove Shirley de La maldición de Hill House i anteriorment havia participat en pel·lícules com Ouija: El origen del mail i Annabelle: Creation. Més recentment l’hem vist interpretar a Kestra, la filla de Riker i Troi a Star Trek: Picard. Wilson és una actriu madura per la seva edat, es mostra molt segura i forta en les pel·lícules de gènere i és una actriu que transmet carisma. Sense cap dubte ella és el gran secret perquè la pel·lícula funcioni tan bé.
Becky no és una pel·lícula que s’estigui de subtileses. És directa en tot. Tant en la violència explícita com en els personatges. Els dolents són un grup de quatre delinqüents que s’escapen de la presó, amb els seus tatuatges ben nazis perquè ens quedi clar que no hi haurà redempció, que es dirigeixen a una casa en què un d’ells va guardar un objecte (el McGuffin de torn) abans de ser atrapat per la policia. Ara una família té allí la seva segona residència. L’inici d’uns dies de vacances coincidirà amb l’escapada dels presoners que el primer que faran després d’escapar serà anar cap a la casa. La jove Becky serà la que haurà de defensar la seva família i a ella mateixa si vol sobreviure.
Qui m’ha sorprès en el paper del malvat i al qual confesso que no vaig reconèixer fins a llegir els crèdits finals, és l’actor de comèdia Kevin James, en un paper que està als antípodes de tot el que ha fet fins ara i que treu molt bé.
El personatge de Becky està enfadada amb la vida i el seu pare, així que com si es tractés d’una barreja entre John Rambo i Kevin McCallister, comença aquest survival atípic i sanguinolent. Lluny de trobar-nos una heroïna poderosa, que en el fons és una nena lluitant contra quatre armaris d’homes, la pel·lícula aconsegueix fer-nos creure totes les escenes de lluita, ja que també retrata la inferioritat física de Becky, així com la fal·libilitat dels seus plans.
Especialment recomanada per a fans del gènere i assidus a festivals de terror.
