Adam Wingard és un dels valors en alça del cinema de terror actual gràcies a les alabances entre els fans del gènere a les seves dues últimes pel·lícules, Tú eres el siguiente i The Guest. Així que en el moment en què es va saber que recuperava la saga El proyecto de la bruja de Blair, tothom va pensar que era per fer una cosa nova i sorprenent. Res més lluny de la realitat ja que va ser una de les decepcions més grans vistes a Sitges 2016.

Personalment mai em va agradar l’original, la considero una de les pitjors pel·lícules de terror de la història que va arribar on va arribar gràcies a una campanya viral, dissenyada en un moment en què ningú sabia en què consistia això. Si algun mèrit li hem de donar a l’original, és que va inaugurar un gènere, el found footage, i ben mirat vist l’allau de propostes semblants que s’han fet des de llavors, ha acabat essent un demèrit.

La pel·lícula, desgraciadament, és una calca de la primera en estructura i contingut, adaptada a les tecnologies actuals. Les càmeres són digitals i es fan servir drons, però el contingut és el mateix. Tan sols s’allarga el temps que els protagonistes passen a la casa, ja que era el suposat plat fort de la primera, però en prou feines durava 10 minuts.

En aquesta ocasió el germà petit de la noia que va desaparèixer a la primera pel·lícula torna al bosc molts anys després per rescatar-la.

Blair Witch més que una continuació, és un remake innecessari. Tampoc fa por i els protagonistes són iguals o més estúpids que els originals. Esperem que això només sigui un petit entrebanc a la carrera de Wingard i que en la propera pel·lícula ens torni a sorprendre i aporti coses tan interessants en el gènere com les seves darreres pel·lícules.