Després de les darreres adaptacions d’Els barrufets, en què Sony barrejava els barrufets creats amb CGI i personatges humans, els productors s’han adonat que els actors i actrius sobraven i que les millors parts d’aquelles pel·lícules eren les que succeïen en el poble dels barrufets. Així que, en el moment de plantejar-se una nova pel·lícula van decidir fer-ne un reboot i crear-la íntegrament amb animació digital i sense actors.

En aquesta nova aventura, un misteriós mapa situa a la Barrufeta, l’Ulleres, en Poca traça i en Forçut en una cursa pel bosc prohibit, ple de perills i criatures màgiques, per trobar el poble dels barrufets abans que ho faci en Gargamel. Durant la cerca, trobaran un altre poble amagat que no és el seu.

Aquest pel·lícula dels barrufets queda lluny de la màgia dels còmics de Peyo i vindria a ser una actualització de la sèrie de Hanna-Barbera dels anys 80. Val a dir que és millor que les dues pel·lícules anteriors. El fet sigui íntegrament animada li fa guanyar molts punts, però la història no és particularment original i el públic al qual va destinada és decididament infantil. Això no vol dir que els adults s’avorreixin, però tal i com està feta, no és possible compartir la mateixa experiència que tindran els més petits. Els barrufets: El poble amagat no deixa de ser una pel·lícula de bon rotllo dirigida als infants amb molts paral·lelismes amb Trolls, amb ball final inclòs.

A Els barrufets: El poble amagat no hi trobareu la profunditat de Pixar, però tampoc pretén anar més enllà del que és, tot i que s’hagués agraït una mica més d’esforç en el guió. Si no en són capaços, per a la propera ocasió no estaria malament adaptar un dels àlbums clàssics d’Els barrufets amb aquest tipus d’animació digital. I és que visualment El poble amagat és enlluernant i impressionant.