Pel·lícula que es va poder veure a Sitges l’octubre passat i que s’ha convertit en l’anime que més ha recaptat en tota la història, superant a El viatge de Chihiro que fins ostentava aquest rècord. El mèrit és encara més gran si tenim en compte que Your name s’allunya molt de les produccions de Ghibli.
Curiosament, molts exhibidors no han confiat d’entrada en la pel·lícula, tot i venir recomanadíssima, l’èxit d’aquest cap de setmana els ha agafat per sorpresa. La ceguesa dels exhibidors i distribuïdors no és un cosa que ens vingui de nou, però no deixa d’indignar. En tot cas, donar les gràcies a Selecta Visión per portar aquesta obra mestra a les nostres pantalles, la qual ha tingut una excel·lent promoció en el Saló del Còmic, juntament amb els blockbusters de Hollywood més esperats de l’any. I sí, heu llegit bé, Your name és tota una obra mestra que val la pena no només veure una, si no diverses vegades en el cinema.
La història comença com la del típic intercanvi de personalitats com hem vist en pel·lícules com Viceversa. Taki és un jove universitari de Tòquio que desperta en el cos de Mitsuha, una estudiant de batxillerat que viu en un petit poble de muntanya, mentre que Mitsuha desperta en el cos de Taki. L’endemà tot torna a la normalitat, però periòdicament i per sorpresa els sus coses s’intercanvien, i un viu la vida de l’altra i al revés. La repetició de la situació farà que trobin la manera de comunicar-se a través de notes, i així podran saber què ha estat de la seva vida el dia de l’intercanvi. El vincle que s’estableix sense conèixer-se es convertirà en una cosa especial. Quan intentin trobar-se, es descobrirà un misteri fins aleshores desconegut.
Your name és una meravella que dirigeix Makoto Shinkai, realitzador del que no ens sabíem res i d’una trajectòria prou extensa en el Japó. Caldrà recuperar les seves obres anteriors.
La pel·lícula combina magníficament la comèdia, el romanticisme i el melodrama. Ràpidament Mitsuha i Taki se’ns posen a la butxaca i ens fiquem a la seva pell en els moments més incòmodes i divertits que planteja la situació. Your name ens planteja una qüestió complicada de portar en pantalla, però de la qual se’n surt amb un resultat excel·lent, que és explicar-nos com dues persones, fetes l’una per l’altra, s’enamoren sense conèixer-se.
L’atreviment més gran de la pel·lícula és que es crea un estil propi, sense renunciar a la identitat d’animació japonesa, crea una pel·lícula molt allunyada de Ghibli, el referent mundial en anime. En comú, poca cosa hi té a banda de l’animació tradicional en línia clara, certa fantasia i una perfecció tècnica. Aplaudim iniciatives com aquesta que intenten fer i explicar coses diferents que les del mestre Miyazaki.
Your name val la pena per molt motius, però sobretot perquè aconsegueix que al sortir de la sala tinguem una sensació de felicitat que molt poques pel·lícules són capaces d’aconseguir, després de viure moments tristos i feliços amb els joves protagonistes.
