Estrenada l’any 2016, The Accountant era un thriller d’acció molt efectiu protagonitzat per Ben Affleck, que en aquell moment tornava a estar de moda després d’haver estat escollit per interpretar Batman a l’univers DC. En aquell film, Affleck donava vida a Christian Wolff, un comptable amb autisme i una sorprenent habilitat per detectar fraus financers, però que, alhora, mantenia una doble vida com a mercenari al servei de la justícia. Aquesta combinació de drama i thriller d’acció va captivar bona part del públic, convertint la pel·lícula en un títol de culte dins del gènere.
L’èxit moderat a taquilla i l’interès del director Gavin O’Connor per fer-ne una continuació han propiciat aquesta seqüela, que ha trigat nou anys a arribar. Aquest llarg interval posa de manifest com ha canviat la indústria del cinema: títols que abans gaudien d’un cert ressò a les sales, avui passen gairebé desapercebuts i sovint ni tan sols s’estrenen en pantalla gran. És el cas de The Accountant 2, que ha arribat directament a Prime Video, sense distribució comercial als cinemes.
Aquesta nova entrega reforça els punts forts de l’original i corregeix algunes de les seves mancances. Jon Bernthal, que ja apareixia breument com a germà del protagonista, esdevé aquí coprotagonista amb un paper molt més extens. La dinàmica entre els dos germans, tan diferents entre si, és el gran encert de la seqüela. Això transforma la pel·lícula en una buddy movie plena d’acció, amb tocs d’humor i una química esplèndida entre Affleck i Bernthal.
Christian Wolff continua sent aquell matemàtic amb una empatia estudiada i una manera de funcionar gairebé robòtica, mentre que Brax (Bernthal) és tot el contrari: impuls, emoció i nervi. Aquest contrast genera situacions molt divertides i afegeix profunditat emocional a l’acció. El cas que hauran de resoldre gira al voltant de l’assassinat d’un amic, fet que els arrossega a una trama de conspiracions, judicis i violència controlada, amb un estil que recorda les pel·lícules d’acció dels anys noranta, com Arma letal.
El guió està ben travat, les escenes d’acció són contundents i estan ben coreografiades, i els diàlegs funcionen molt bé, amb un humor àcid i moments de tensió efectius. A més, la pel·lícula incorpora algunes capes temàtiques amb una subtrama centrada en la immigració, concretament la de Mèxic als Estats Units, i en el funcionament de les xarxes de prostitució i tràfic de persones. Aquest rerefons social dona pes dramàtic a la història i la connecta amb problemàtiques actuals sense resultar forçat.
The Accountant 2 és, en definitiva, una d’aquelles pel·lícules d’acció «a l’antiga», feta amb ofici i amb la voluntat d’oferir entreteniment pur a través de personatges amb carisma. D’aquelles que els grans estudis ja gairebé no fan. Si vas gaudir de la primera, aquesta segona part segurament t’agradarà encara més. I si no has vist cap de les dues, val la pena fer una doble sessió. Amb una tercera entrega en desenvolupament, tot apunta que Christian Wolff i Brax tenen corda per estona, amb la possibilitat que Anna Kendrick també recuperi el seu paper de la primera pel·lícula.




