Orphan: First Kill

L’any 2009, Jaume Collet-Serra ens presentava Orphan, un thriller de terror psicològic protagonitzat per Isabelle Fuhrman, Vera Farmiga i Peter Sarsgaard. La pel·lícula no inventava res de nou, però tenia un repartiment atractiu i un gir final que era la clau de la pel·lícula. La protagonista, Isabelle Fuhrman, aleshores tenia dotze anys i sense voler fer cap espòiler de l’original per si algú no l’ha vista, encaixava en edat perquè la història fos creïble.

No sé com, algú va pensar que era una bona idea continuar amb el personatge en una preqüela en què Fuhrman, ara amb vint-i-cinc anys, repetís el paper i que ens faria empassar que té onze anys. És cert que utilitza CGI per a la cara i que s’ha utilitzat una doble de cos en els plànols generals, però l’artifici no funciona perquè el rostre és de persona adulta. Això fa que la trama sigui absurda des del primer minut i que el que vingui per endavant ja no funcioni.

Però aquest és un problema menor si el comparem amb el guió que cau en tots els clixés possibles i que s’obstina a sorprendre l’espectador emulant l’efecte de la primera. És cert que un cop avançada la meitat, quan penses que calcarà la primera, hi ha un gir que li dona un aire nou i que situa a la protagonista en un rol diferent, però això ho fa sacrificant qualsevol mena de lògica i fa que la pel·lícula s’ensorri del tot. El salt de fe que et demana és tan enorme que és impossible no caure en l’abisme que és aquesta preqüela.

Pel que fa al repartiment, em quedo amb Julia Stiles, que sembla ser l’única que té alguna idea d’interpretació en aquest garbuix.

La primera no era gran cosa, però la presència d’un repartiment solvent, la mà d’un director que coneix les claus del gènere com Jaume Collet-Serra, una Isabelle Fuhrman amb l’edat correcte i el gir final, han fet que romangui a la nostra memòria. Aquesta no té res d’això i ni per res és original. Orphan: First Kill no podria existir mai per a ella mateixa, ja que referència l’original en algunes escenes, però empitjorant-les i convertint-les en una paròdia involuntària.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs