Project Hail Mary és una d’aquelles pel·lícules que et reconcilien amb el cinema d’aventures i amb la ciència-ficció més optimista. Una autèntica buddy-movie espacial que converteix una història sobre la supervivència de la humanitat en una aventura emocionant, divertida i profundament humana.
Quan una misteriosa amenaça posa en perill la supervivència de la Terra, un professor de ciències es desperta sol a bord d’una nau espacial sense recordar qui és ni per què hi és. A mesura que recupera la memòria, descobrirà que carrega sobre les seves espatlles una missió impossible: salvar no només el seu món, sinó potser dos.
Quan vaig llegir la novel·la d’Andy Weir vaig tenir clar que allà hi havia una gran pel·lícula. Igual que va passar amb The Martian, la història té una capacitat enorme per enganxar el lector i mantenir-lo constantment intrigat. El resultat cinematogràfic no només està a l’altura del material original, sinó que es converteix probablement en la millor adaptació possible de l’obra de Weir.
Una de les seves grans virtuts és que el protagonista no és el típic heroi disposat a sacrificar-se per salvar el planeta. És una persona normal, plena de dubtes i pors, que es veu arrossegada per unes circumstàncies extraordinàries. Aquesta aproximació fa que la història sigui molt més propera i que connectem amb ell des del primer moment.
La pel·lícula funciona com un rellotge. El ritme és impecable i les seves dues hores i mitja passen volant. Sempre hi ha un nou problema a resoldre, una nova revelació o un nou obstacle que manté viva la tensió narrativa. És una aventura trepidant que no dona treva a l’espectador.
Respecte a la novel·la, el film deixa una mica més de banda la part estrictament científica. Algunes explicacions complexes es simplifiquen o es resolen amb petites pinzellades per evitar interrompre el ritme. Tot i això, la història conserva l’esperit científic i la fascinació pel descobriment que caracteritzen l’obra original.
Ryan Gosling ofereix probablement la millor interpretació de la seva carrera. El seu carisma sosté bona part de la pel·lícula i aconsegueix transmetre perfectament la vulnerabilitat, l’humor i la determinació del personatge. És impossible no empatitzar amb ell durant el viatge.
La direcció de Phil Lord i Christopher Miller, que no dirigien una pel·lícula des de fa dotze anys, és extraordinària. Han sabut combinar espectacle, emoció, humor i un sentit de la meravella admirable. El resultat evoca aquell cinema familiar de la vella escola que van opularitzar Steven Spielberg i George Lucas durant els anys vuitanta. Hi ha ecos d’E.T., Encontres a la tercera fase i d’aquell tipus d’aventures que fascinen tant adults com nens.
Al mateix temps, la pel·lícula dialoga amb grans clàssics de la ciència-ficció com Star Trek, Interstellar, 2001: Una odissea espacial, Gravity i Contact. Tot i això, troba una veu pròpia gràcies a la seva aposta per l’esperança i l’optimisme, dues qualitats que no són majoritàries dins del gènere.
Visualment és espectacular. La fotografia converteix l’espai en un escenari fascinant i la nau protagonista desprèn una sensació constant de realisme i immensitat. El disseny de producció és senzillament excel·lent, especialment pel que fa a Rocky i a les diferents tecnologies i naus espacials que apareixen al llarg del metratge. Estem enamorats de Rocky.
Però més enllà de l’espectacle visual, el que realment fa especial Project Hail Mary és el seu enorme cor. És una pel·lícula que transmet bon rotllo, que inspira i que recorda la capacitat per cooperar davant les adversitats. Una història sobre la resiliència humana, sobre la curiositat científica i sobre la importància de construir ponts.
També sap ser èpica quan toca, però sense oblidar mai l’emoció. És divertida, emocionant i commovedora, una combinació que fins i tot altres grans obres del gènere, com Interstellar, no acabaven d’equilibrar tan bé.
Project Hail Mary és una joia imprescindible. Una aventura espacial magnífica, plena de sentit de la meravella, que recupera l’esperit dels primers treballs de Spielberg i Lucas. Una pel·lícula que et fan sortir del cinema amb un somriure.
Podreu trobar més sobre la pel·lícula en l’especial que li hem dedicat amb espòilers. El trobareu aquí.
