Minions: L’origen de Gru

Illumination torna amb els seus personatges més populars, Gru i els minions, per donar-nos una bona dosi del de sempre, sense cap altra pretensió que fer-nos passar l’estona en família. Els minions són uns personatges sortits de Gru, el meu dolent preferit del 2010. L’origen de Gru és una seqüela d’Els minions de 2015 que continua allà on acabava aquella, amb els minions trobant-se amb en Gru petit, o el que ells anomenen “amo petit”. Actualment, la saga està integrada per les dues preqüeles dels minions i per tres pel·lícules de la saga mare que té una quarta en preparació, la qual s’estrenarà el 2024.

En aquesta ocasió, l’aventura està ambientada en els anys setanta. En Gru ja somia en convertir-se en un dolent i aspira a fitxar pel grup de malvats Els salvatges 6. El grup ha perdut al que el que fins aleshores era el seu líder, en Wild Knuckles. Però la cosa no sortirà com en Gru voldria. Per demostrar la seva vàlua, els hi robarà una poderosa pedra que el portarà a conèixer en Wild Knuckles, el dolent preferit d’en Gru.

La pel·lícula ofereix l’humor de sempre dels minions, basats en gags físics a conseqüència de la seva mala traça i els diàlegs construïts amb paraules de diferents idiomes. La trama en la saga s’ha diluït per donar pas a gags, dirigits fonamentalment al públic més petit.

L’aspecte visual és del més destacat, per la combinació de colors i la recreació d’uns anys setanta estèticament hippies. L’esforç es nota en els referents de l’època,  fonamentalment els estètics, musicals i culturals, com les arts marcials. Es nota que hi ha hagut una cura per part del guionista i director per introduir aquests elements que els més petits no percebran, però que dibuixaran un somriure a la cara dels grans.

Minions. L’origen de Gru funciona gràcies al personatge de Gru i a la seva dinàmica amb els minions, que sense ell no són el mateix. La resta de personatges no enganxen igual. S’ha de dir que el resultat creatiu està lluny de l’original de 2010 i que tècnicament Illumination està per sota de la competència directa.

Minions. L’origen de Gru destaca per les referències a la cultura pop dels setanta. La part més fleble és la trama perquè el guió, que gira al voltant d’un McGuffin, la pedra, està molt trillat i es desenvolupa sense sorpreses. El millor de tot és la seva durada de menys d’hora i mitja sense els crèdits finals, suficient perquè no se’ns faci pesada o repetitiva.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va

Coup de chance

Pel·lícula que ha estat anunciada com a la darrera que podria fer el director novaiorquès. De fet, ha trigat tres anys des de la darrera

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.