Peter Lowery (Peter y el dragón, A Ghost Story) dirigeix una història crepuscular sobre un lladre de bancs, amb un somriure en el rostre. The Old Man & The Gun està basada en una història real recollida en el New York Times.
Robert Redford interpreta a un lladre de bancs que comet petits robatoris en entitats bancàries. No trigarem a descobrir que el fet de robar bancs no ho fa per qüestions econòmiques, sinó per sentir-se viu i destacar en allò que millor sap fer, robar bancs i fugir de les presons.
Redford ha anunciat que es jubila amb aquesta pel·lícula. Si és així, és un punt final perfecte per la seva carrera d’actor. El personatge de Forrest Tucker, qui interpreta Redford, sembla haver estat confeccionat amb elements de molts personatges que ha interpretat al llarg de la seva carrera. Fins i tot conté referències a altres pel·lícules protagonitzades per Redford. Entre les que destacaria la dels crèdits inicials, que utilitza la mateixa font de Dos hombres y un destino, o en el muntatge sobre les fugues del final, en què podem veure un clip de La jauria humana del 1966, amb un joveníssim Redford. Hi ha un moment, diria que poètic, quan veiem a un Redford feliç en una sala de cinema.
Acompanyen a Redford un grup d’intèrprets veterans com Sissy Spacek, amb qui Redford encara no havia coincidit mai, Danny Glover i Tom Waits. Amb el personatge d’Spacek arriba a temptejar amb la possibilitat de tenir una vida normal, que mai ha tingut, de tranquil·litat en un ranxo amb algú que l’estima. Mentre que Glover i Waits són els seus ajudants en els robatoris. La contrapartida a Redford la trobem en el personatge de policia interpretat per Casey Affleck. En el seu cas és un policia, pare de família, que no destaca a la feina perquè les coses tampoc li surten massa bé. Podríem dir que és un policia honest, però mediocre, que decideix emprendre la cerca i captura de Tucker. Affleck és un actor dolentot que es limita a fer el de sempre, és a dir, inclinar el cap i parlar amb veu baixeta, quasi murmurant.
The Old Man and the Gun es pot percebre com una pel·lícula menor, i en certa manera així és, però està plena de coses que la fan gran. Que sigui una pel·lícula amable i de bon rotllo, no vol dir que no sigui meritòria. No és un drama ni tampoc busca recrear èpica. També la podem percebre com una metàfora del mateix actor, en la pel·lícula, un lladre que flirteja en retirar-se, igual que el mateix Redford com a actor.
El director, Peter Lowe, té la capacitat de tenir una cura especial de donar una estètica a la pel·lícula molt semblant a les cintes dels anys 70, que precisament coincideix en el moment de més esplendor de Redford amb pel·lícules com, per exemple, El candidato o El golpe. En la seva estètica i narrativa, és una rara avis en la manera actual de fer cinema.
El guió està escrit amb intel·ligència, extrema cura i estima cap als personatges. Amb un impecable sentit de l’humor, construeix la narració com si fos una historieta. Aquest adéu de Redford en el cinema no vol posar-nos la llagrimeta a la cara, precisament al contrari, pretén que ho fem amb un somriure, com el Forrest Tucker quan comet els robatoris.
La pel·lícula és un homenatge del director a un grandíssim actor que ha esdevingut una llegenda del cinema. El personatge de Forrest Tucker és pur encant i carisma, exactament el mateix que Robert Redford.
