Verano del 84

François Simard, Anouk Whissell i Yoann-Karl Whissell, els directors responsables de l’excel·lent Turbo Kid, tornen amb una pel·lícula amb múltiples homenatges al cinema dels 80, però amb elements de terror, que la situen en un punt proper a It i a la sèrie Stranger Things. Els protagonistes de Verano del 84 són preadolescents, i les seves converses giren més entorn de revistes pornogràfiques que no pas a una partida de Dungeons & Dragons, però comparteixen un tret en comú; es desplacen en bicicleta per tot arreu. Però la diferència principal entre els seus equivalents de Netflix i la novel·la d’Stephen King, és l’origen del terror al qual han de fer front, que no és fantàstic, es tracta d’un assassí en sèrie.

El protagonista principal és Davey Armstrong, de 15 anys, que juntament amb els seus tres millors amics, passen l’estiu espiant el seu veí policia, Davey. Tot i ser un ciutadà model, els adolescents especulen amb la idea que és l’assassí en sèrie d’infants responsable de les desaparicions de la ciutat. En acabar el curs del 84, dediquen les tardes d’avorriment a buscar evidències per delatar-lo.
La pel·lícula és un producte nostàlgic inspirat en el cinema dels 80 construït a partir de molts referents actuals i de l’època. S’explora més la sexualitat dels protagonistes mitjançant uns diàlegs i algunes situacions que ens recorden a Cuenta conmigo. No obstant això, li falta la màgia Spielberg i Amblin, però m’atreviria a dir que renuncia a ella expressament per oferir-nos un relat més fosc, que trenca les nostres expectatives. I a això em refereixo, sobretot, al darrer tram de la pel·lícula. Sorprèn, per inesperat i a mi, en el seu passi a Sitges, em va deixar destrossat i descol·locat a parts iguals.

Un dels aspectes més destacats de Verano del 84 és la seva ambientació i alguns moments escabrosos amb el que vol deixar clar que pretén anar més enllà que la recreació d’una pel·lícula d’aquells anys.

No vull acabar sense esmentar la magnífica banda sonora de Le Matos, un compendi de temes de música electrònica meravellosos que poden ser gaudits també fora de la pel·lícula.

Probablement, Verano del 84 no sigui el millor film que explora la nostàlgia vuitantera, però no se li pot dir que dins aquest context hagi intentat fer alguna cosa diferent. La pel·lícula queda lluny de l’estatus de culte que ha aconseguit Turbo Kid, a parer meu, una absoluta obra mestra, però val la pena veure-la, ja que aporta una escabrositat inèdita en una pel·lícula que en teoria apel·lava només a la nostàlgia dels 80.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.

Ghostbusters: Frozen Empire

Cinquena entrega de la saga Caçafantasmes, la quarta dintre de la continuïtat de la pel·lícula de 1984. Dirigeix Gil Kenan, basat en un guió de

Perfect Days

Wim Wenders torna al Japó amb Perfect Days en què ens explica la vida quotidiana d’Hirayama, un home que es dedica a netejar els lavabos