Scott Beck i Bryan Woods, directors de la pel·lícula de terror Haunt, són els encarregats d’escriure i dirigir 65, que compta amb la producció de Sam Raimi, que ja havia treballat amb ells en l’antologia de curts de terror 50 States of Fright. No obstant això, Beck i Woods són coneguts per haver coescrit Un lugar tranquilo amb John Krasinski. 65, creativament, està a anys llum d’aquella.
65 és una excusa per enfrontar a la humanitat i els dinosaures en una època en què aquests dominaven la Terra. El cinema clàssic ja ho havia fet i no li importava gens la veracitat històrica, però ara són altres temps i el guió s’inventa una excusa per explicar que homes i dinosaures coincideixin en el temps. El protagonista principal és Mills, interpretat per un despistat Adam Driver, un pilot extraterrestre que s’accidenta amb una nau a la Terra, just fa 65 milions d’anys. De la nau, a part de Mills, només sobreviu una nena, Koa. Per sobreviure en aquesta Terra hostil, hauran de creuar terreny fins a accedir a una càpsula de rescat que ha caigut a dalt d’una muntanya. Pel camí hauran d’esquivar i enfrontant-se amb tota classe de dinosaures.
65 és una pel·lícula decebedora. Hauria de ser una bogeria, ja que l’argument no dona per altra cosa, però es pren massa seriosament a ella mateixa. Introdueix una part de drama familiar a través del personatge de Driver, que no encaixa i atura constantment el ritme. Veure un drama no és el que esperes d’una pel·lícula d’un home i una nena lluitant i esquivant dinosaures, restant-li la diversió que pogués tenir la proposta. Al final acaba passant-li el pitjor que li pot passar a una pel·lícula així, que és ser avorrida.
La relació entre Mills i la nena, Koa, ens ressona a The Last of Us, però a part d’això, res a veure amb la magnífica sèrie de l’HBO. 65 tampoc és que sigui dolenta. Si hagués estat així, com a mínim hauríem rigut una estona. La proposta demana a crits esdevenir una sèrie B absurda, però els directors mai la porten a aquest terreny.
65 és una pel·lícula previsible i sense sorpreses. No aprofita el potencial i el context d’efectes especials i ciència-ficció per llançar-se a l’absurd. Han volgut fer una pel·lícula amb naus extraterrestres i lluites amb dinosaures amb un to realista que mai funciona.
