Adaptació cinematogràfica d’una de les sèries més populars dels estudis Aardman, El xai Shaun, que va debutar per la CBBC al 2007. El personatge de Shaun sorgeix com un spin-off de la franquícia de Wallace & Gromit. Aardman juga sobre segur amb un dels valors més rentables i populars de la companyia.
El xai Shaun trama un pla per agafar-se un dia de vacances i relaxació, però les coses no surten tal i com les havia planificat. Shaun, juntament amb els altres xais i el gos Bitzer, anirà a la ciutat per rescatar El Granger que ha perdut la memòria després de patir un cop al cap. Però la vida a la ciutat no serà fàcil per un ramat de xais. Un empleat del servei de control d’animals farà l’impossible per intentar capturar-los. Mentre, El Granger, s’ha convertit en una icona de la moda moderna degut a la seva habilitat d’esquilar ovelles.
La versió cinematogràfica aconsegueix mantenir els mèrits que l’han popularitzat a la televisió, que no deixa de ser el mateix secret que les pel·lícules de Pixar, que tingui una lectura pels petits i també una altra pels grans. El xai Shaun arriba a tots els públics i tothom la pot gaudir i emocionar-se amb uns personatges plens d’encant.
Cal valorar la valentia de la pel·lícula, que és el més s’apropa en animació al que coneixem com a cinema independent. En el món de l’animació, actualment dominat pel format digital, les tres dimensions i cançons interpretades per l’estrella del moment, una pel·lícula com El xai Shaun, feta amb stop-motion, amb plastilina, sense efectes digitals i sense diàlegs, no sabria dir si és un acte de valentia o una temeritat. En tot cas, esdevé la millor pel·lícula d’Aardman dels darrers anys, i supera a Arthur Christmas i Pirates! Personalment aplaudeixo amb mans i peus el que ha aconseguit fet Aardman. Clarament El xai Shaun és el The artist de l’animació, tant lluny de la comercialitat, però tant a prop del cor de l’espectador.
L’humor que veiem a la pel·lícula està molt en la línia de la sèrie que podem veure pel canal Super 3. Un humor blanc, però efectiu, ben narrat i meravellosament escrit, que actualitza el del cinema mut, com per exemple Laurel i Hardy, amb uns referents internacionals.
El xai Shaun és la pel·lícula familiar perfecte, a la qual li perdonem una inevitable pèrdua de ritme a la part central, per la quantitat ingent de mèrits que té fer una pel·lícula d’aquestes característiques i que et surti bé. El repte no era fàcil, convertir una sèrie de 8 minuts en un llarg d’hora i mitja. El xai Shaun l’ha superat amb una nota ben alta.
