Enmig del desert cinematogràfic que vam viure ahir, de cop i volta va sorgir una pel·lícula boníssima. Es tracta d’Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros. Enemy està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho diré sense embuts, Enemy m’ha semblat una meravella. Et manté atrapat des del primer minut i no et deixa anar fins el 90. I quan acaba dius: “Ja està? Si només ha passat una hora.” Però, no. Enemy és d’aquelles pel·lícules amb múltiples lectures que genera converses sobre el que has vist i com es pot interpretar o les diferents teories del que li està passant als personatges interpretats per Jake Gyllenhaal. I sap greu no poder explicar res perquè encara no l’ha vist gaire ningú. Tot comença quan un professor d’història una dia, veient una pel·lícula, descobreix un actor clavat a ell. De seguida es posarà a buscar-lo per internet per confirmar la seva sospita i voldrà contactar-hi. I ja està, de debò, quan menys sabeu de la peli millor. No pertany a la secció oficial, però és clara favorita a endur-se el premi del públic. Enemy és una peli que necessita un segon visionat, un cop, menys o menys pots saber per on van els trets, i per confirmar les diferents pistes i elements simbòlics que hi apareixen de bon començament i que no els hi fet massa cas, fins el final, és clar. I no us penseu que res és gratuït a la pel·lícula, tot hi és per alguna cosa. I així, sense voler-ho, acabes tenim un debat filosòfic i humà amb el company o amb tu mateix. Grandiosa pel·lícula.
Però per arribar a Enemy, ens varem haver d’empassar l’enèsima porqueria del dia. És Hooked Up, la peli que han promocionat aquests dies per aquí perquè ha estat rodada en un Iphone. I és que no es pot promocionar per res més perquè és una vergonya que aquest producte estigui en la secció oficial, quan lo més normal és que estigués en el Brigadoon o en una sessió de les cinc de la matinada com a molt estirar. Hooked Up és un altre found footage sobre uns americans que, a la recerca de festa a Barcelona, acaben tancats en una casa antiga per ésser assassinats. El tema està que el guió, si és que n’hi ha, és pèssim, els personatges insuportables i les situacions que han de fer por, fan riure. Em sap greu pels qui l’han fet amb tota la bona intenció, però la peli és molt dolenta i exposar-la a l’Auditori ha estat un suïcidi. Molt adient, tot i així, a la pròpia pel·lícula.
