Yo, Frankenstein

El productor Kevin Grevioux pensava que fàcilment podria repetir l’èxit d’Underworld. La primera presentava a vampirs i licantrops en una batalla ancestral, que incorporava una història d’amor a l’estil Romeu i Julieta. En conjunt no estava malament gràcies a una Kate Beckinsale embotida en cuir i a la tasca del realitzador Len Wiseman. Aquesta va acabar produint una sèrie de seqüeles i preqüeles que han estat força lamentables. Amb un producte més que esgotat, Grevioux va decidir que repetiria la fórmula. En aquesta ocasió els bàndols en guerra serien les gàrgoles i els dimonis, i la història d’amor la protagonitzaria el monstre de Frankeinsten, convertit en una heroi d’acció per a l’ocasió, i una humana. El resultat és un despropòsit que cal evitar com sigui.

El millor de la pel·lícula és la seva durada, 80 minuts, pel que tampoc allarga l’agonia de l’espectador, que pateix per la seva salut mentre l’està veient. La pel·lícula és un seguit de manca d’idees i tòpics que es succeeixen sense solució de continuïtat. Per no funcionar, no funciona el seu protagonista principal un Aaron Eckhart, nou prou enlletgit per ser Frankeinstein que demostra que això de ser heroi d’acció no és lo seu, malgrat la musculatura que li han donat. Un Vin Diesel hagués estat més creïble, per dir alguna cosa. L’altre cosa que tampoc funciona és el guió, per dolent i inexistent. Quatre línies de diàleg i cops de puny i batalletes aquí i allà.

Yo, Frankeisntein és producte destinat a ser pura sèrie B, i ha estat fet pesant en un blockbuster que podria competir amb les grans estrenes. El pitjor de tot és que es pren molt seriosament a sí mateixa, i el sentit de l’humor d’aquesta és inexistent. I em pregunto com han gastat els 65 milions que ha costat això? Ha estat en aquests efectes especials de fireta que inunden cada minuts de pel·lícula?

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de