Wally Pfister, director de fotografia de Christopher Nolan, debutava amb aquesta pel·lícula que prometia menjar-se el món, com així ens narra també la mateixa. Ho tenia tot a favor, no cal dir que els contactes d’aquest senyor li han servit per completar un repartiment espectacular: Johnny Depp, Rebecca Hall, Paul Bettany, Kate Mara, Morgan Freeman i Cillian Murphy. I el resultat de tot plegat? Mireu, ideal pel dia de revetlla, un petard com aquells que feia temps que no veiem amb una llufa final, o una llufa que va creixent a mida que avancen els minuts. El despropòsit de tot plegat és tant espectacular que no sé ni per on començar. Ordenem les idees.
Transcendence és la història d’un visionari de la tecnologia, un guru a l’estil Steve Jobs, que després de ser enverinat per un grup terrorista i veient que els seus dies s’acaben, aconseguirà la immortalitat traspassant la seva consciència en un ordinador des d’on s’anirà escampant com un virus. No és que la idea sigui dolenta, al contrari. El que és dolent és tota la resta i com transformar això en un guió que no té ni cap ni peus, que no hi ha per on agafar-lo i acaba sent un despropòsit sense sentit on els personatges entren i surten sense cap explicació, i on les aliances impossibles es succeeixen sense sentit. A Transcendence hi trobareu el pitjor guió de l’any i aviso, li costarà trobar un rival que el destroni.
En quant als actors, un desastre. És possible veure fer un paper dolent a tot aquest repartiment? La resposta és que sí. Ho podem atribuir a una nefasta direcció d’actors, o com aquests, a l’igual el Barça aquest any, s’esborren de la pel·lícula com si aquesta no anés amb ells. Transcendence ha costat 100 milions de dòlars, que es nota que se’ls han gastat, però precisament la pel·lícula pogués haver funcionat millor amb un pressupost més petit i no amb una pel·lícula inundada d’efectes digitals innecessaris.
Però potser el pitjor que li passa és que resulta terriblement avorrida. Moltes vegades tens la sensació que no passa absolutament res. I aquesta sensació ja arriba al quart d’hora de pel·lícula. Mala senyal. A sobre la pel·lícula comença pel final, pel que ja saps com acabarà tot plegat, i tota la possible intriga que pogués tenir la pel·lícula desapareix completament.
Si fos un ordinador com el personatge de Johnny Depp, no tardaria en esborrar Transcendence de la meva memòria. Esteu segur que voleu enviar aquesta pel·lícula a la paperera de reciclatge? Sí, XD!
