Tokarev

Tokarev és aquell típic producte que pot esdevenir un plaer culpable. La pel·lícula suposa el debut a Hollywood de Paco Cabezas, un realitzador, que a part d’Aparecidos, no és del meu gust. Tant Sexykiller com Carne de neón crec que són dues pel·lícules horroroses. Sobretot la última. Amb aquests precedents i amb un Nicholas Cage en el punt més baix de la seva carrera, vaig començar a veure Tokarev. Un cop vista, la pel·lícula no pretén res més que ser una altre versió de Venganza, canviant a Liam Neeson per Nicholas Cage.

Cage interpreta a un pare de família que ha refet la seva vida després de treballar per la màfia. Una nit la seva filla és assassinada en un assalt que té lloc a casa seva. Quan la policia dictamini que l’arma del crim pertany als russos, aquest relacionarà l’assassinat de la seva filla amb el que va cometre ell, juntament amb els seus socis, contra un missatger de la màfia russa. Un ajustament de comptes que aquests han tardat anys en saldar.

Tokarev és dolenta, sí. No s’aguanta per enlloc, també. Però veure a Nicholas Cage durant hora i mitja repartint hòsties a tort i a dret té el seu morbo. El guió és absurd, les interpretacions lamentables, el final previsible, però malgrat sigui un sense sentit, té un bon ritme que et manté enganxat durant l’hora i mitja de pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a