Women Talking

L’actriu i directora Sarah Polley ens duu la quarta pel·lícula com a directora, Women Talking, un drama que adapta la novel·la de Miriam Toews. Polley també n’ha escrit el guió.

La pel·lícula, encara que no ho sembli, està ambientada el 2010 i es basa en fets reals. Concretament, explica la situació d’un grup de dones que formen part d’una colònia religiosa, apartada del món, que han patit violacions i agressions sexuals durant anys. Women Talking no és res més que els diàlegs que mantenen en una reunió d’amagat en un graner, en què discuteixen si no han de fer res i quedar-se com estan, quedar-se i lluitar o fugir. La conversa gira sobre els abusos sexuals que pateixen per part dels homes de la comunitat que les han drogat i violat.

Malgrat que les intencions són bones i el missatge molt potent, fracassa en la posada en escena i en un guió que no avança fins al desenllaç, ja que tota la pel·lícula dona voltes sobre la mateixa idea. La direcció no és capaç de donar dinamisme a la pel·lícula que peca d’avorrida, fruit d’aparcar la part de suspens present a la novel·la que queda aparcada en aquesta adaptació que es concentra només en el debat filosòfic, restant-li tensió i intriga. Sobre la conversa, resulta especialment interessant quan parlem de com han de relacionar-se amb els seus fills mascles perquè no es converteixin en monstres d’adults i fins a quina edat poden confiar en els seus propis fills.

El millor és el treball de les actrius Rooney Mara, Claire Foy, Jessie Buckley i Frances McDormand. Sort d’elles que amb la seva empenta i magnífiques interpretacions ens mantenen atents.

L’aposta visual és curiosa. El color de la pel·lícula està apagat i crea unes tonalitats grises molt a prop del blanc i negre. No li he trobat el sentit narratiu i a final aquesta aposta estètica resulta pretensiosa.

La part final millora i és que qualsevol cosa que sigui diferent del que hem vist i escoltat durant una hora i quart és benvingut. Una llàstima, perquè els temes que debaten són molt interessants, però exposar-ho com una classe magistral no funciona com a pel·lícula, ja que resulta molt discursiva i poc suggerent.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Totally Killer

Totally Killer va ser l’aposta de Prime, a través de Blumhouse Television, per la temporada de Halloween d’aquest any. Un encert si aposteu per ella.

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant