Un plan perfecto

Em pregunto quina ment malalta ha pogut posar aquest títol a una pel·lícula que es diu Friends with Kids, que a més resulta idoni pel que ens explica. Farem veure que no hem vist res i tirem endavant. Un plan perfecto és una pel·lícula estrenada a la resta del món farà dos anys que ens ha arribat aquí de casualitat. Com que les distribuïdores no volen estrenar res amb potencial comercial durant el mundial, aprofiten per treure de l’armari pel·lícules amb les que omplir la cartellera totes aquestes setmanes futbolístiques. Un plan perfecto és una d’elles. La veritat és que el repartiment és força atractiu: Megan Fox, Kristen Wigg, Jon Hamm, Maya Rudolph i Edward Burs. Però en realitat tots aquest actors són secundaris i no són res que comparses de Jennifer Westfeldt, que també l’ha dirigit, i Adam Scott. Westfeldt es mostra com una versió femenina de Woody Allen, posant-se davant i darrera la càmera, en aquesta pel·lícula sobre les relacions, l’amistat i els fills ambientada a Nova York.

Els protagonistes són una parella d’amics de tota la vida que s’estan fent grans, no tenen parella i desitgen tenir fills. La qüestió és que no estan disposats a passar per tots els problemes que implica el matrimoni. Així que acorden tenir un fill junts, sense ser parella, dividint-se les responsabilitats. Com és ja previsible la cosa no sortirà com havien previst perquè els sentiments sorgeixen malgrat que lo planejat i els seus intents d’evitar-ho, conscients dels problemes que els pot portar.

La pel·lícula podria haver funcionat millor si hagués estat coral, enlloc de concentrar-se en rtant sols una de les parelles. Seria positiu si hagués aprofundit en les altres, i així haver pogut gaudir dels actors secundaris que la formen, els quals sembla que només hi són per posar el seu nom al cartell i vendre més entrades, perquè el cert és que aporten ben poc a la pel·lícula. Un plan perfecto funciona amb correcció, explicant algunes veritats, però no oferint res de nou. Al final acaba essent una comèdia romàntica clàssica, amb alguns punts dramàtics, escrita amb intel·ligència, amb la que passes una bona estona, però que per la seva previsibilitat, acabes oblidant al cinc minuts.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El