Mil maneras de morder el polvo

Després del seu debut com a director amb Ted, Seth MacFarlane torna amb una nova pel·lícula amb la que, a part de dirigir-la, també ha decidit posar-se davant de la càmera. A primer cop de vista, el mateixos defectes que teníem a Ted continuen a Mil maneras de morder el polvo. Seth MacFarlane és un tipus molt intel·ligent, un còmic de primera que ha demostrat un talent desbordant a Padre de família. La pregunta que em faig és, com és possible que no sàpiga traslladar aquesta frescor al cinema.? No puc evitar tenir la sensació de que s’autocensura, de que la indústria, pels seus interessos, li para els peus. Una mica el mateix que li va passar a la cerimònia dels Oscar que va presentar, malgrat que ha estat la millor de la última dècada, juntament amb la presentada per Hugh Jackman.

A Mil maneras de morder el polvo hi ha una quantitats exagerada de gags que cansen. Està ple de gags de pets i caques. Seth MacFarlane és molt millor que això! Així que em costa entendre l’humor justet que té la pel·lícula. Què la salva? L’humor referencial, que tant bé domina MacFarlane per la seva condició de friki, i alguns recursos argumentals i de muntatge que també utilitza a Padre de família. El problema és que aquets moments brillants són pocs comparats amb els altres. Volem més moments musicals, volem més moments com l’aparició de… Va, agafeu-vos fort que ve un SPOILER, Doc Brown de Regreso al futuro. I d’altres cameos d’actors famosos, però poquets, un parell més com a molt.

La seva durada tampoc ajuda. Dues hores són excessives per una pel·lícula que la història es pot resumir en tres línies i l’únic que fa és intentar omplir de moments més o menys divertits. Personalment he quedat esgotat del no parar d’humor escatològic i sexual que repeteix les mateixes bromes una vegada i una altra, i he trobat a faltar més gags intel·ligents i satírics, que hi són, però molt poquet. 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de