Pel·lícula irlandesa parlada en gaèlic que ha estat nominada a l’Òscar en la categoria de millor pel·lícula internacional. The Quiet Girl adapta la novel·la de Claire Keegan, Foster. Aquesta adaptació s’ha convertit en la pel·lícula parlada en gaèlic de més èxit de la història del país.
Ambientada l’any 1981 en la Irlanda rural, ens narra la història de Cáit, una nena molt introvertida de nou anys. La nena pateix assetjament a l’escola i viu en una família nombrosa i disfuncional. La mare està embarassada i no té temps de dedicar-se a tots els seus fills, mentre que el pare reparteix el seu temps entre el bar i passar estones amb una amant. Cáit és una nena callada que passa bastant desapercebuda i que no rep les atencions i la cura que hauria de tenir garantides un infant. Com que la mare està punt de tenir una altra criatura, envia a Cáit amb la seva cosina i el seu marit a passar l’estiu. Cáit no els coneix de res, però allí començarà a rebre l’atenció que no té a casa seva i començarà a ser feliç. El matrimoni gran oculta un secret molt dolorós a la nena.
The Quiet Girl és una pel·lícula excel·lent que et trenca el cor diverses vegades. Cáit és de poques paraules, però a mesura que es vagi adaptant a la nova llar i se senti estimada, s’anirà obrint. El mateix li passa a la pel·lícula, que no li calen les paraules per explicar les coses i a mesura que passen els minuts i coneixem més dels personatges, arribarem a entendre perquè, per exemple, l’home aïllat que coneixem quan la nena va a viure a casa de la cosina de la mare, es convertirà en la figura paterna que no té.
The Quiet Girl és una pel·lícula bonica, tot i que la història que ens explica és trista i dramàtica, explicada amb molta subtilesa. El director i guionista debutant, Colm Bairéad, aconsegueix fer-nos sentir el que sent la nena en aquesta història narrada des del seu punt de vista. Un dels aspectes que crida l’atenció és que està rodada en format 4:3. El repartiment està meravellós, especialment la parella que acull a la nena, perquè no és aquesta una pel·lícula de massa paraules, tot s’explica a través de detalls i sobretot en les imatges. Aquí els dos intèrprets amb estat a l’atura de l’exigència que demanava el guió. La direcció s’acompanya d’un magnífic treball de fotografia a càrrec de Kate McCullough que ens regala uns plànols per emmarcar.
La subtilesa deixa camí a les paraules quan la nena passa una tarda amb una veïna i per un moment la pel·lícula canvia de gènere i passa a ser una comèdia, malgrat que sigui aquesta la que revela el secret que amaga la parella que la cuida.
The Quiet Girl és una pel·lícula meravellosa sobre una nena que s’amaga sota l’herba per passar desapercebuda. Una nena invisible pel món que només necessita amor i ser vista. El plànol final de la pel·lícula és fantàstic, d’aquells que trenquen el cor i d’un sentiment incommensurable.
