Tesla

Novament ens trobem davant d’aquelles històries que per qüestions del destí, s’estrenen dues versions cinematogràfiques en poc temps de diferència. La figura de Nikolai Tesla va ser explorada recentment a La guerra de las corrientes. Ara ens arriba aquest biopic que fa un repàs general a la seva vida.

Malauradament la pel·lícula no aprofita el personatge i ens trobem davant un biopic pretensiós, amb ínfules artístiques i tremendament avorrit. Podria comprar tota la part artística, inclús el número musical de Tears for Fears, si la pel·lícula no fos tan avorrida o simplement anés a alguna banda. Però no és el cas.

Ni tan sols un repartiment tan atractiu com Ethan Hawke en el paper de Testa i Kyle MacLachlan en el d’Edison és capaç d’evitar el sopor de la pel·lícula, que hauria de ser receptada pels metges per casos d’insomni.

Michael Almereyda, ha reunit novament a Hawke i a MacLachlan que van protagonitzar la seva versió de Hamlet que va dirigir farà vint anys. Li valoro que hagi intentat fer un biopic diferent que tingui personalitat i que no es limiti a ser una simple recreació dels fets, però s’ha oblidat de fer una bona pel·lícula. Tesla resulta extremadament freda i sense cap emoció. Tan gèlida com llegir una entrada de la Wikipedia, que per cert, el director utilitza com a recurs narratiu a través d’un dels personatges en un doble rol, de ficció i narradora.

La pel·lícula té molt de teatral, gairebé tot passa en interiors. Però mentre l’aspecte formal, tot i les limitacions amb les quals juga, funciona, fracassa en tota la resta. La idea que vol recalcar és interessant, però no la manera de portar-la en pantalla. Almereyda volia ensenyar-nos un Nikolai Tesla que era un home avançat a la seva època, que pretenia fer coses que eren impensables aleshores perquè no hi havia mitjans tècnics per fer-les, cosa que el van convertir en un incomprès en el seu moment i un visionari per a nosaltres. Amb unes idees que en aquella època eren de ciència-ficció. Tot això tan interessant que ens vol explicar la pel·lícula, no sap materialitzar-ho en pantalla. Tesla acaba essent un batibull d’imatges i idees desordenades i sense cap rumb. Tesla era un visionari incomprès, Almereyda es quedarà només amb incomprès. Tesla ha estat poc més que dues hores més eternes.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El