Tesla

Novament ens trobem davant d’aquelles històries que per qüestions del destí, s’estrenen dues versions cinematogràfiques en poc temps de diferència. La figura de Nikolai Tesla va ser explorada recentment a La guerra de las corrientes. Ara ens arriba aquest biopic que fa un repàs general a la seva vida.

Malauradament la pel·lícula no aprofita el personatge i ens trobem davant un biopic pretensiós, amb ínfules artístiques i tremendament avorrit. Podria comprar tota la part artística, inclús el número musical de Tears for Fears, si la pel·lícula no fos tan avorrida o simplement anés a alguna banda. Però no és el cas.

Ni tan sols un repartiment tan atractiu com Ethan Hawke en el paper de Testa i Kyle MacLachlan en el d’Edison és capaç d’evitar el sopor de la pel·lícula, que hauria de ser receptada pels metges per casos d’insomni.

Michael Almereyda, ha reunit novament a Hawke i a MacLachlan que van protagonitzar la seva versió de Hamlet que va dirigir farà vint anys. Li valoro que hagi intentat fer un biopic diferent que tingui personalitat i que no es limiti a ser una simple recreació dels fets, però s’ha oblidat de fer una bona pel·lícula. Tesla resulta extremadament freda i sense cap emoció. Tan gèlida com llegir una entrada de la Wikipedia, que per cert, el director utilitza com a recurs narratiu a través d’un dels personatges en un doble rol, de ficció i narradora.

La pel·lícula té molt de teatral, gairebé tot passa en interiors. Però mentre l’aspecte formal, tot i les limitacions amb les quals juga, funciona, fracassa en tota la resta. La idea que vol recalcar és interessant, però no la manera de portar-la en pantalla. Almereyda volia ensenyar-nos un Nikolai Tesla que era un home avançat a la seva època, que pretenia fer coses que eren impensables aleshores perquè no hi havia mitjans tècnics per fer-les, cosa que el van convertir en un incomprès en el seu moment i un visionari per a nosaltres. Amb unes idees que en aquella època eren de ciència-ficció. Tot això tan interessant que ens vol explicar la pel·lícula, no sap materialitzar-ho en pantalla. Tesla acaba essent un batibull d’imatges i idees desordenades i sense cap rumb. Tesla era un visionari incomprès, Almereyda es quedarà només amb incomprès. Tesla ha estat poc més que dues hores més eternes.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.

Ghostbusters: Frozen Empire

Cinquena entrega de la saga Caçafantasmes, la quarta dintre de la continuïtat de la pel·lícula de 1984. Dirigeix Gil Kenan, basat en un guió de

Perfect Days

Wim Wenders torna al Japó amb Perfect Days en què ens explica la vida quotidiana d’Hirayama, un home que es dedica a netejar els lavabos