Las brujas (de Roald Dahl)

Robert Zemeckis adapta la novel·la de Roald Dahl, que ja coneix una adaptació de l’any 1990, La maldición de las brujas que va protagonitzar Angelica Huston.

Els fets es mantenen fidels a l’original amb algunes escenes calcades de la versió del 1990. Zemeckis ho actualitza formalment, ja que l’acció transcorre als anys seixanta a Nova Orleans, enlloc d’Anglaterra i els protagonistes són de raça negra, per remarcar l’estat de pobresa en què viuen. També té la clara intenció de posar la segregació racial de fons. L’escena de l’àvia i el nét arribant a un hotel de rics, amb tots els clients blancs, deixa estranyat al grum, també negre.

Las brujas ens narra com un nen orfe i la seva àvia fugen a un hotel de luxe per amagar-se d’una bruixa que els ronda. Les bruixes són uns éssers terrorífics que s’amaguen sota aparença de dones i que fan coses terribles a la mainada. La casualitat farà que just en aquell hotel les bruixes celebrin una gran convenció.

Els efectes especials no són pràctics, sinó que són digitals, que d’això Zemeckis en sap un munt. Recordem que l’original va ser produïda per la The Jim Henson Copmpany, responsable de crear els ratolins. Aqueta va ser la darrera pel·lícula en què Henson va participar activament abans de morir i comptava amb un maquillatge purament artesanal. Tot això canvia aquí pel digital, però tampoc és un digital escandalós, Zemeckis té l’habilitat de fer-lo creïble. Segurament el pas del temps deu haver fet mal a l’original en la seva posada en escena, per això Zemeckis va creure que seria una bona idea  mostrar aquesta història amb la tecnologia actual i donar-la a conèixer als infants.

Las brujas manté el to general de les novel·les de Dahl en convertir la majoria d’adults en éssers poc agradables, mentre que la mainada són personatges netament lluminosos. Només cal mirar com són els pares del nen grassonet, el gerent de l’hotel, etcètera. Només l’àvia interpretada per Octavia Spencer és un personatge adult agradable. És fàcil situar aquesta història en el mateix univers de Matilda.

He de dir que he llegit algunes crítiques negatives que no comparteixo, ja que Las Brujas és molt entretinguda. No necessita més de 90 minuts per explicar-te la història i ho fa a un ritme que passa en un sospir. Els protagonistes són simpàtics i manté alguns dels elements de la novel·la que la productora hagués preferit canviar per ser més comercial i agradable.

La Gran Bruixa que interpreta Anna Hathaway ho fa molt bé, però si recordem a n’Angelica Huston fent el paper, se’n pot fer curta. Per aquest motiu, Hathaway no intenta copiar-la i fa una cosa diferent. De fet, la seva Gran Bruixa s’assembla més a Pennywise que a qualsevol altre monstre del cinema.

Las brujas és una bona aproximació al gènere de terror als més petits, de l’estil de les recents Pesadillas o La casa del reloj en la pared. Zemeckis no ha volgut treure allò que mares i pares sobreprotectors li haguessin demanat que no hi fos. Hi ha moments d’extrema cruesa que aquí queden dissimulats pel bon rotllo de la proposta, però que no deixen de ser terrorífics si passessin de veritat. Una molt bona pel·lícula de terror per un Halloween o qualsevol dia en família.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Fall Guy

Adaptació de la sèrie de televisió del mateix títol, protagonitzada per Lee Majors i creada pel mític Glen A. Larson, creador també d’altres sèries contemporànies

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però