Selma

Selma està ambientada durant la primavera de 1965, quan un seguit de valents manifestants, liderats per Martin Luther King, van intentar en tres ocasions portar a terme una manifestació pacífica per reclamar el dret a vot dels afroamericans en el sud dels Estats Units.

Malgrat la importància dels fets que ens relata, no puc evitar pensar que Selmas’ha fet d’una manera molt intel·ligent. Per una banda, explicar aquesta història i de la manera que es fa, complau al púbic afroamericà, mentre que els nord-americans blancs es sotmeten a un exercici d’autocrítica per les barbaritats que els seus avantpassats van cometre contra la població negre. Selma és la típica pel·lícula que tant agrada a Hollywood perquè farà feliç a tots els sectors. I per aquest motiu es va endur l’Oscar a la millor cançó, traient-li a la que era la millor, el tema Everything is awesome! de La Lego pel·lícula, quan el més lògic hagués estat guanyar algun altre premi més merescut.

Selma toca tots els tòpics dels biopics i de les pel·lícules basades en fets reals. Afortunadament per contrarestar això, compta amb una de les millors interpretacions de l’any, la de David Oyelowo com a Martin Luther King Jr. la seva interpretació és meravellosa i lamentablement no va ser nominat a l’Oscar per aquesta. La interpretació d’Oyelowo és molt més meritòria que la del guanyador, Eddie Reymane, que sense fer-ho malament, es limita a imitar a Stephen Hawking. En canvi, Oyelowo va més enllà, ja que aporta el carisma que li falta a la pel·lícula i la fa créixer. De fet, el principal motiu d’interès de la pel·lícula és aquest actor que no és nord-americà, sinó britànic. Omnipresent en gairebé tots els plànols, omple la pantalla i transmet el mateix carisma que l’històric personatge que interpreta.

El tema de la pel·lícula és prou profund i malauradament, malgrat narrar un fets històrics, encara està d’actualitat. La negació del dret a vot és una de les coses més antidemocràtiques del món i el fet que governs, suposadament democràtics, ho neguin als ciutadans és inacceptable en ple segle XXI. I callo perquè aquest és un blog de cinema i no de política, malgrat que el caire polític de Selma és molt gran. Durant el metratge som conscient de que els protagonistes es juguen la vida per defensar les seves idees dant una gent que només entén l’ús de la força per aturar la voluntat d’un poble.

A Selma no hi trobareu coses noves, però descobrireu una història molt interessant sobre la que cal reflexionar i, al mateix temps, gaudireu d’una de les millors interpretacions que s’hagin fet en cinema de Martin Luther King.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El