Radioactive

Marjane Satrapi (Persépolis, The Voices) dirigeix aquest biopic sobre Madame Curie, la científica i descobridora de la radioactivitat.

Satrapi intenta escapar del biopic convencional, però no sempre ho aconsegueix. De les coses més interessants que té la pel·lícula, són els fragments saltats sobre els usos de la radioactivitat i les seves conseqüències, tant els positius com els negatius. Repassem moments històrics i d’altres d’històries més personals que no s’haguessin produït si Marie Curie no hagués estat tan persistent. És una manera original d’explicar a l’espectador la importància de la figura de Curie. Els destaco perquè són dels pocs que la pel·lícula s’escapa del manual.

Pel que fa a l’enfocament, Satrapi posa en primer terme Curie com a símbol feminista i el fet que fos una dona avançada a la seva època en qualsevol sentit. El problema que he vist és que incideix poc en la seva part científica, excepte en el descobriment de la radioactivitat, que per altra banda crec que és la més interessant. Arriba un moment que quasi se n’oblida i es focalitza en les seves històries romàntiques. La ciència també deixa pas a introduir un missatge feminista que ha quedat excessivament discursiu.  Una llàstima perquè el personatge és molt potent. No obstant això, el millor és quan es mostra més subtil i menys barroera quan mostra les dificultats de ser una dona científica i professora en un entorn en què només hi ha homes.

El millor de la pel·lícula és la interpretació de Rosamund Pike. Està fantàstica. Ho fa tan bé que ens podem arribar a empassar-nos un maquillatge regular a mesura que envelleix. És gràcies a la força i empenta de Pike, i no pas en el que el guió, que veiem a Curie com una dona excepcional. També esmentar a Sam Riley en el paper del seu marit, Pierre Curie.

Malgrat que és clarament un biopic molt millorable, està molt bé que faci memòria, sobretot a les noves generacions: qui era Curie, en quin món es movia i el retrat de l’època. Pels que ja la coneixíem i esperàvem una pel·lícula a l’alçada, ens hem de donar per satisfets amb la monumental interpretació de Rosamund Pike.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament