Chaos Walking

Ni fet expressament. Chaos Walking és una pel·lícula que porta la crítica de la mateixa escrita en el títol. I és que la cinta dirigida per Doug Liman és un caos que no sap cap on va. Un desastre majúscul que desaprofita completament un repartiment molt atraient format per uns perduts Daisy Ridley, Tom Holland, Mads Mikkelsen i Cynthia Erivo. La pel·lícula adapta la novel·la de Patrick Ness, El cuchillo en la mano, la primera d’una trilogia.

Ens trobem en un planeta que ha viscut una apocalipsi. En conseqüència, se suposa que han mort totes les dones. Des del desastre, els pensaments no són una cosa privada. Tothom pot escoltar els pensaments tothom. És el que la gent anomena soroll. Només amb pràctica i habilitat pots intentar ocultar-los. De cop i volta arriba Viola, una dona que ve de l’espai i que ha aterrat accidentalment amb la seva nau. Viola pot escoltar els pensaments dels homes, però aquests no poden escoltar els d’ella. Llavors, el líder del poblat la voldrà capturar, no se sap exactament per què. Ella aconsegueix fugir amb l’ajuda d’un adolescent orfe, Todd Hewitt, i junts emprenen una fugida per tornar a Viola a casa.

Per començar, em sembla una idea terrible la manera en què està representat el soroll. Escoltar constantment els pensaments de tots els personatges, que es trepitgen els uns als altres durant tota l’estona, molesta molt i fa que la pel·lícula sigui complicada de seguir. És com veure una pel·lícula amb unes quantes persones parlant al teu cantó. Per altra banda, la representació visual dels pensaments que es materialitzen en forma de fum en CGI tampoc funciona.

També resulta estrany que estigui ambientada en un planeta extraterrestre quan els paisatges són de boscos terrestres, sense res que ens porti a pensar que estem en un món alienígena.

El guió és un autèntic caos i no t’explica res. Mai et posa els personatges en un context, ni acabes d’entendre els seus motius que els porten a l’acció. Cal dir que la química entre Ridley i Holland és inexistent i sovint frega el ridícul quan sembla que vol caure en el romanticisme.

Tot aquest desgavell s’explica perquè ha estat una pel·lícula amb moltíssims problemes. El rodatge va començar fa tres anys i mig i va acabar a finals del 2017 a conseqüència de quadrar les agendes de Tom Holland i Daisy Ridley i alguns accidents en el set de rodatge. Però la pandèmia i alguns reshoots, ha fet que tot plegat s’endarrerís moltíssim. El guió que ha estat reescrit fins a l’infinit per sis guionistes, essent la versió final un batibull de totes les versions anteriors. I tot plegat a un cost de 125 milions de dòlars que no llueixen.

Chaos Walking és una de pitjors grans produccions basades en llibres supervendes que s’ha fet darrerament i un dels blockbusters més desastrosos que veurem aquest any. Perquè us en feu a la idea, la pel·lícula m’ha recordat a Divergent, que ni va acabar a concloure la saga. Aquesta no crec que passi de la primera pel·lícula i la trilogia amb tota seguretat acabi aquí.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

El tubo (Méandre)

Survival francès dirigit per Mathieu Turi (Hostile) que retorça el concepte de Cube, ja que té un esquema molt semblant. En aquest cas una sola

Reminiscencia

Hugh Jackman protagonitza aquesta producció de cinema negre d’estil clàssic, però amb una ambientació futurista. Pel·lícules com El falcó maltès o Chinatown ens poden venir

El nadó en cap: Negocis de família

Seqüela d’El nadó en cap, pel·lícula d’animació de DreamWorks del 2017 basada en un llibre il·lustrat infantil que explicava des del punt de vista d’un