Paddington

Adaptació en imatge real d’un dels grans personatges de la literatura infantil anglesa, creat al 1958 per Michael Bond. La imatge de Paddington és molt icònica ja que es tracta d’un ós vestit amb una trenca i un barret de pescador. El personatge és un icona de la cultura popular britànica, fins al punt que existeix una escultura de bronze a l’estació de Paddington de Londres.

La pel·lícula ens explica la història de Paddington, un jove ós peruà, apassionat per les coses britàniques, que viatja fins a Londres per trobar una llar. Quan es troba sol i perdut a l’estació Paddington, s’adona que la vida a la ciutat no és el que imaginava. No obstant, la seva situació canvia quan coneix a l’agradable família Brown, que li ofereix refugi temporal. Paddington serà l’objecte de desig d’un taxidermista (Nicole Kidman) que el vol exhibir en un museu.

La pel·lícula està dirigida principalment al públic infantil, però els grans també la poden gaudir força. Un dels grans valors de la pel·lícula és haver aconseguit que l’espectador senti com a real aquest personatge creat digitalment que és Paddington. Paddington aconsegueix ficar-se els espectadors, en especial els nens, a la butxaca.

Paddington es pot veure com una divertida pel·lícula de desastres, provocats de manera innocent per aquest ós que ens recorda a l’alienígena televisiu, Alf, i també com una pel·lícula d’acció, per les diverses persecucions de les que serà objecte.

L’adaptació aconsegueix modernitzar el personatge per fer-lo més accessible al públic actual. Visualment la pel·lícula és molt atractiva. Tot és ple de colors i els decorats recorden els que sol utilitzar Wes Anderson. Per altra banda, la perfecció tècnica amb la que ha estat creada l’ós és comparable amb en Rocket de Guardianes de la Galaxia.

Paddington esdevé una pel·lícula tendra amb un cert classicisme, però que desprèn modernitat. Una aposta segura pel públic infantil.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit