Overlord

Julius Avery dirigeix aquesta pel·lícula produïda per J.J. Abrams que s’ha estrenat amb molt èxit per tots els festivals de gènere, inclòs el de Sitges. D’entrada us confirmen que no es tracta d’una pel·lícula Cloverfield, tal com s’havia rumorejat.

Overlord és una bogeria amb elements de Salvar al soldado Ryan i Zombis nazis. A través d’un inici molt potent, veiem un grup de soldats que s’anticipen un dia al desembarcament de Normandia, ja que perquè aquest tingui èxit, han de destruir una torre de comunicacions que els nazis tenen instal·lada damunt una església.

Tot i que no té el component humorístic de Zombis nazis, a Overlord hi trobareu nazis molt dolents i un mad doctor capaç de totes les atrocitats possibles. La pel·lícula té alguns instants de bogeria i és un blockbuster la mar d’entretingut amb dosis de gore difícils de veure en produccions de Hollywood.

Entre els protagonistes trobem un grup de joves prometedors com Jovan Adepo, Wyatt Russell i Mathilde Ollivier. La veritat és que és mèrit d’ells que els personatges, en principi random, agafin cos i acabis empatitzant amb ells, cosa que no podia semblar que passaria en el seu inici.

Les batalles aèries i de camp són espectaculars, sobretot la del principi a l’avió. Overlord no dona cap treva al repòs, un dels seus valors principals és que té un ritme veloç, el qual es tradueix en una diversió de primera a mesura que canvia de gènere, del bèl·lic al terror.

Tot i tenir cos de blockbuster, Overlord no amaga una ànima de sèrie B i acció pulp capaç de barrejar els millors elements del cinema bèl·lic amb el terror i fantàstic, amb alguna picada d’ullet a Re-Animator. Per cert, si la podeu veure en una sala que tingui un bon so, feu-ho, el so és brutal i un element essencial per gaudir en condicions del que et proposa la pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no