Pel·lícula que es va presentar a Sitges amb la presència del seu protagonista principal, Nicolas Cage, i del director Panos Cosmatos, fill de George Pan Cosmatos, director de Rambo II i Cobra, ambdues protagonitzades del Sylvester Stallone. Mandy és la segona pel·lícula de Cosmatos, l’any 2010 va dirigir Beyond the Black Rainbow.
Explicar l’argument de Mandy és realment complex perquè tranquil·lament en la primera hora no passa absolutament res. Tampoc entens qui són aquests personatges estranys que veus, però alguna cosa difícil de definir et manté atrapat i no pots parar de mirar la pantalla, quan el més normal seria fugir de la sala cames ajudeu-me. En el seu tram inicial, presenciem com una secta comet una atrocitat. Aquest tram s’allarga en excés, és cert. Posteriorment, el nostre protagonista, un home completament destrossat pel que acaba de passar, s’armarà i es construirà ell mateix una destral, per perpetrar una venjança extremadament sanguinolenta contra els que li han destrossat la vida.
Durant aquesta primera hora, només tenim diàlegs dispersos i filtres de tons vermells i rosats. Però repeteixo, no obstant això, t’atrapa. Potser menys un ball pertorbador i totalment desconcertant. Cosmatos ens mostra uns personatges molt lletjos, però tot plegat ho vesteix amb una sofisticació visual i musical hipnòtica. Mandy és una pel·lícula lisèrgica que ens planteja un viatge psicodèlic de llums i música de gran bellesa visual.
A partir d’aquest punt, la mateixa música, la mateixa fotografia i la mateixa il·luminació, però presenciem una salvatjada en mans d’un embogit Nicolas Cage en un paper que només ell podia fer.
Mandy no és una pel·lícula en la qual tothom entrarà. Si us deixeu portar per la proposta, us agradarà. Aquest ha estat el meu cas, però entenc que pugui generar opinions adverses. I és que l’excés estilístic de Cosmatos amb el qual trepitja la narrativa, és un joc atrevit. Si no jugues, abandona-la. En tot cas, si sou capaços de superar la primera hora, us emportareu un premi de tonalitat vermellosa. Si veure a Nicolas Cage amb cara de boig, armat amb una destral i una serra elèctrica forma part dels vostres somnis, a Mandy veureu com es compleixen.
