Orphan: First Kill

L’any 2009, Jaume Collet-Serra ens presentava Orphan, un thriller de terror psicològic protagonitzat per Isabelle Fuhrman, Vera Farmiga i Peter Sarsgaard. La pel·lícula no inventava res de nou, però tenia un repartiment atractiu i un gir final que era la clau de la pel·lícula. La protagonista, Isabelle Fuhrman, aleshores tenia dotze anys i sense voler fer cap espòiler de l’original per si algú no l’ha vista, encaixava en edat perquè la història fos creïble.

No sé com, algú va pensar que era una bona idea continuar amb el personatge en una preqüela en què Fuhrman, ara amb vint-i-cinc anys, repetís el paper i que ens faria empassar que té onze anys. És cert que utilitza CGI per a la cara i que s’ha utilitzat una doble de cos en els plànols generals, però l’artifici no funciona perquè el rostre és de persona adulta. Això fa que la trama sigui absurda des del primer minut i que el que vingui per endavant ja no funcioni.

Però aquest és un problema menor si el comparem amb el guió que cau en tots els clixés possibles i que s’obstina a sorprendre l’espectador emulant l’efecte de la primera. És cert que un cop avançada la meitat, quan penses que calcarà la primera, hi ha un gir que li dona un aire nou i que situa a la protagonista en un rol diferent, però això ho fa sacrificant qualsevol mena de lògica i fa que la pel·lícula s’ensorri del tot. El salt de fe que et demana és tan enorme que és impossible no caure en l’abisme que és aquesta preqüela.

Pel que fa al repartiment, em quedo amb Julia Stiles, que sembla ser l’única que té alguna idea d’interpretació en aquest garbuix.

La primera no era gran cosa, però la presència d’un repartiment solvent, la mà d’un director que coneix les claus del gènere com Jaume Collet-Serra, una Isabelle Fuhrman amb l’edat correcte i el gir final, han fet que romangui a la nostra memòria. Aquesta no té res d’això i ni per res és original. Orphan: First Kill no podria existir mai per a ella mateixa, ja que referència l’original en algunes escenes, però empitjorant-les i convertint-les en una paròdia involuntària.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit