Orphan: First Kill

L’any 2009, Jaume Collet-Serra ens presentava Orphan, un thriller de terror psicològic protagonitzat per Isabelle Fuhrman, Vera Farmiga i Peter Sarsgaard. La pel·lícula no inventava res de nou, però tenia un repartiment atractiu i un gir final que era la clau de la pel·lícula. La protagonista, Isabelle Fuhrman, aleshores tenia dotze anys i sense voler fer cap espòiler de l’original per si algú no l’ha vista, encaixava en edat perquè la història fos creïble.

No sé com, algú va pensar que era una bona idea continuar amb el personatge en una preqüela en què Fuhrman, ara amb vint-i-cinc anys, repetís el paper i que ens faria empassar que té onze anys. És cert que utilitza CGI per a la cara i que s’ha utilitzat una doble de cos en els plànols generals, però l’artifici no funciona perquè el rostre és de persona adulta. Això fa que la trama sigui absurda des del primer minut i que el que vingui per endavant ja no funcioni.

Però aquest és un problema menor si el comparem amb el guió que cau en tots els clixés possibles i que s’obstina a sorprendre l’espectador emulant l’efecte de la primera. És cert que un cop avançada la meitat, quan penses que calcarà la primera, hi ha un gir que li dona un aire nou i que situa a la protagonista en un rol diferent, però això ho fa sacrificant qualsevol mena de lògica i fa que la pel·lícula s’ensorri del tot. El salt de fe que et demana és tan enorme que és impossible no caure en l’abisme que és aquesta preqüela.

Pel que fa al repartiment, em quedo amb Julia Stiles, que sembla ser l’única que té alguna idea d’interpretació en aquest garbuix.

La primera no era gran cosa, però la presència d’un repartiment solvent, la mà d’un director que coneix les claus del gènere com Jaume Collet-Serra, una Isabelle Fuhrman amb l’edat correcte i el gir final, han fet que romangui a la nostra memòria. Aquesta no té res d’això i ni per res és original. Orphan: First Kill no podria existir mai per a ella mateixa, ja que referència l’original en algunes escenes, però empitjorant-les i convertint-les en una paròdia involuntària.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no