Sofia Coppola torna amb On the Rocks a reunir-se amb Bill Murray després de disset anys de Lost in Translation (em menjo l’especial televisiu A Very Murray Christmas). La Sofia Coppola d’On the Rocks és molt descafeïnada, de fet recorre a inquietuds molt clixé i superficials sobre el matrimoni. La pel·lícula aconsegueix salvar aquets entrebancs gràcies a un superb Bill Murray.

Rashida Jones interpreta a una mare que treballa des de casa i que es fa càrrec de les dues mainades petites, mentre que el marit passa la majoria del temps fora a la feina. Ella creu que ha deixat d’interessar-li al seu home i aquest té una aventura amb una companya de feina. Quan li explica al seu pare, tot un seductor , decideix ajudar-la a esbrinar si existeix o no infidelitat per, principalment, tenir una excusa per passar més temps amb la seva filla.

La pel·lícula funciona mentre Bill Murray està en pantalla, mentre que decau en qualsevol escena en què no és present. Coppola està menys il·luminada que en altres pel·lícules i la pel·lícula denota una Murray dependència. Bill Murray és l’ànima d’una història plantejada de manera tòpica i avorrida que aconsegueix animar amb les seves frases, posats i enorme carisma que es menja la pantalla. La química entre ell i Rashida Jones és  molt bona i funcionen molt bé, sobretot quan es fan retrets i ella el posa en dubte com a conseller matrimonial per la seva nefasta experiència.

Coppola juga a ser Woody Allen i no li surt bé. On the Rocks ens submergeix a través de personatges intel·lectuals i adinerats que es mouen en els cercles elitistes de Nova York, en l’univers Allen. Malauradament els resultats queden molt lluny del millor del director novaiorquès. De fet, no he reconegut a Sofia Coppola en aquesta pel·lícula que sembla dirigida per algú amb menys talent. En tot cas, sempre ens quedarà Bill Murray.