Tyler Gillett i Matt Bettinelli-Olpin, responsables de dos dels segments de la producció de terror V/H/S i també de la pel·lícula episòdica Southbound, dirigeixen aquesta pel·lícula protagonitzada per Samara Weaving (Monster Trucks, Mayhem, The Babysitter). Gillen i Bettinelli-Olpin formaven un grup, juntament amb Cha Villella que signava les seves pel·lícules sota el nom de Radio Silence. Completen el repartiment Adam Brody, Mark O’Brien, Henry Czerny i Andie McDoweel.
Començo amb cinc cèntims de l’argument. Durant la nit de noces, una núvia rep una estranya invitació de la família del seu marit. La cosa pren un gir sinistre quan l’obliguen a participar en una tradició ancestral, que es converteix en un joc letal en què tots i totes lluiten per a la supervivència i en què tothom voldrà veure a la núvia morta.
Noche de bodas (Ready or Not) ens ha arribat tard, ja que aquesta modesta producció de terror es va convertir en l’èxit sorpresa de l’estiu en la taquilla americana. Per aquest motiu, en la seva arribada a Sitges, ho va fer amb les expectatives molt altes. El cert és que això li fa més mal que bé a la pel·lícula, ja que si n’esperes poc, te n’endús molt, i si n’esperes molt, potser t’endús un: està bé, però no n’hi havia per tant.
Expectatives a banda, Noche de bodas (Ready or Not) és una divertidíssima comèdia de terror que ens ofereix tot el que esperem d’una pel·lícula d’aquestes característiques. Si li busquem una descripció ràpida, vindria a ser Quatre bodes i un funeral passat pel filtre de l’slasher amb elements de satanisme.
El guió ha estat escrit amb molta intel·ligència perquè en un moment determinat, quan creus que la pel·lícula anirà per una banda, no fa el gir que t’esperes. Això fa que ens sorprengui i que eviti tornar a repetir fórmules, que tot i que bones, ja hem vist moltes vegades.
L’èxit de la pel·lícula l’apuntem a Samara Weaving. Aquesta actriu és pur carisma i em recorda molt a Emma Stone en les seves primeres pel·lícules. Weaving interpreta a una apoderada final girl de la qual ens enamorarem.
No vull acabar la crítica sense parlar del seu final llegendari, el qual l’elevarà en el més alt de les pel·lícules de gènere d’aquest any. Un desenllaç deliciós i sorprenent que us farà podar drets en el cinema i aplaudir amb mans i peus.
