Paradise Hills

Debut de la directora espanyola Alice Waddington que sincerament, després de veure la pel·lícula, valdria més que no s’haguera produït. L’acompanya en el desastre un guió del realitzador Nacho Vigalondo.

Emma Roberts interpreta a Uma, una jove que es desperta en una illa anomenada Paradise, on es troba un centre de rehabilitació, “spa”, “resort” i… quelcom de més sinistre que tot això. La Duquessa, interpretada per Milla Jovovich, és qui dirigeix el centre, destinat a dones de classe alta com l’Uma, qui aviat descobrirà que el lloc dista molt de ser paradisíac.

Tothom ha volgut destacar-hi, per destacar alguna cosa, el seu aspecte visual que l’únic que denota és les bones intencions de fer alguna cosa diferent, però amb un pressupost insuficient al final acabes essent un insuls producte de l’Hacendado.

El pitjor de la pel·lícula està en una direcció mediocre, sobretot en les actrius. No m’estranyaria que tal com està la justícia espanyola, a Alice Waddington li acabin imputant sedició per desaprofitar el talent d’Emma Roberts i Milla Jovovich.

Després d’una primera hora soporífera, arranca l’autèntica història. La pel·lícula no comença a elaborar una trama fins a la darrera mitja hora. I resulta que tampoc és res original ni està presentat de manera que aporti res de nou o interessant. I digue-m’ho clar, Michael Bay ho va fer millor. Els que l’hagin vist ja m’entendran.

Paradise Hills és una pel·lícula ampul·losa i avorrida, que es mou entre la cultura “hippie” i els filtres d’Instagram.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a