Ninja a cuadros 2: Misión Tailandia

Segona part de la pel·lícula d’animació danesa del 2018 que és una continuació directa de l’anterior. L’acció arrenca quan després de la detenció del malvat Eppermint que es troba empresonat en una presó tailandesa, aquest en sortirà pròximament a conseqüència d’un forat legal. El ninja Taiko aconsegueix un nou cos de ninot, al mateix temps que demana a Alex d’anar a Tailàndia per aturar a Eppermint. El jove Alex haurà de convèncer a la seva família d’anar de vacances a Tailàndia per poder complir la missió.

Aquesta seqüela ofereix bàsicament els mateixos ingredients que van convertir l’anterior en un èxit. Si coneixeu l’anterior, ja sabeu que la pel·lícula pot incomodar als que esperen una pel·lícula amable per a tota la família. Si la primera girava entorn de les màfies que exploten nens per a l’elaboració de roba a preu baix, en aquesta ocasió s’endinsa en els llocs més foscos de Tailàndia per mostrar aquelles parts desagradables del nostre món que les pel·lícules d’animació solen obviar i fer com si no existissin.

És innegable, per més bones intencions amb la que la veiem, que ha perdut la frescor de la primera, però, no obstant això, els dos personatges principals continuen funcionant molt bé i li continua traient suc al seu estira-i-arronsa. El personatge que més canvia és el del germanastre que passa de ser un nen insuportable a una de les crosses còmiques de la pel·lícula. També torna en una breu aparició l’oncle. S’ha de dir que de manera forçada i que només l’han volgut posar perquè va fer gràcia a la primera i no volien perdre aquest component.

Com he dit abans aquesta pel·lícula acostuma a moure’s fora del convencional i una de les coses amb les quals ho fa és la noia de què Alex està enamorat. En la resolució del conflicte és original i defuig dels tòpics de Disney.

L’animació és la mateixa que l’anterior, que no és ni molt menys perfecte, de fet pot semblar una mica endarrerida pels temps actuals, però ho compensa amb mala bava. Si us va agradar la primera, aquesta, malgrat que és inferior, us farà passar una bona estona i veureu un producte d’animació familiar molt diferent del que ens acostuma a oferir Hollywood. Si tiren endavant una tercera, allí estarem.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs

Transformers One

En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava

Venom: The Last Dance

El Sonyverse de Spider-Man ha mort, i no pas perquè aquesta tercera entrega de Venom hagi fracassat, tot i que cadascuna d’aquesta trilogia ha recaptat