Nightcrawler

Prometedor debut en la direcció del guionista Dan Gilroy, qui ha estat nominat per aquesta pel·lícula a l’Oscar en la categoria de millor guió original. Gilroy recupera a l’actriu Rene Russo. Ho tenia fàcil ja que és la seva dona. Gilroy ha estat el coguionista de Freejack i El legado de Bourne, que va dirigir el seu germà, Tony Gilroy.

Nightcrawler s’ambienta en el baix món nocturn de Los Angeles. Lou Bloom és un petit delinqüent, s’introdueix en l’inquietant món del periodisme criminal, format per un grup de reporters independents que graven accidents, incendis, assassinats i altres situacions caòtiques. Per a ells, cada sirena és igual a un possible cop de sort i les víctimes es converteixen en dòlars i centaus. Ajudat per Nina, una veterana periodista d’una televisió local, Lou prospera en la seva nova professió.

La pel·lícula funciona tant a nivell de guió com de direcció. Sorprèn per la seva eficàcia insòlita tractant-se d’un director novell, però hem de tenir en compte que parlem d’una persona que porta mamant cinema de fa molts anys en primera línia. Impacta veure la part fosca i nocturna de Los Ángeles, com poques vegades hem vist al cinema i que se’ns mostra d’una manera no vèiem des de Collateral. Pel que fa al guió, Gilroy l’ha escrit en un moment de gràcia suprema. És d’aplaudir com és capaç amb poques línies de diàleg, o en una sola escena, definir-nos un personatge. Només ens hem de fixar en l’escena inicial on el protagonista, Lou, demana feina a un empresari que li està venent material robat, per fer-se càrrec del perfil psicològic del protagonista.

Pel que fa a les interpretacions, destacar la tasca impressionant de Jake Gyllenhaal que interpreta aquest personatge fastigós, sense escrúpols que no respon a cap escala de valors. Nightcrawler també serveix com a crítica als mitjans que fomenten l’existència de personatges com el de Lou, i que emetens sense cap tipus de vergonya, imatges de persones mortes o assassinades.

Nightcrawler té un component hipnòtic molt important. Les seves dues hores de metratge passen voltant. Durant la primera ens presenta la situació i els personatges i ja a partir de la segona entra directament en un thriller que t’atrapa i no et deixa marxar.

El component negatiu de la pel·lícula és que com espectador comparteixes dues hores amb uns personatges menyspreables que no voldries trobar-te mai a la vida. Nightcrawler és una pel·lícula immersiva, un thriller que fa pensar, dirigit i escrit de forma excel·lent.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la

Cold Storage

En una època en què moltes produccions de terror intenten ser transcendentals o reinventar el gènere, Cold Storage opta pel camí contrari: divertir. I ho

Masters of the Universe

Hi ha pel·lícules que esperes durant mesos. Altres durant anys. I després hi ha Masters of the Universe, la pel·lícula que he esperat des que

Lee Cronin’s The Mummy

Lee Cronin s’ha convertit en un dels noms més interessants del terror contemporani. Després de donar-se a conèixer amb The Hole in the Ground, en