Mascotes 2

Segona entrega de la pel·lícula Mascotes d’Illumination en què la vida del gos Max ha canviat. La seva mestressa s’ha casat i ha tingut un fill. En un viatge familiar al camp, coneixerà un gos d’una amb el qual aprendrà a dominar les seves pors.

A diferència de la primera, aquesta adquireix un format gairebé episòdic i ens narra tres històries diferents amb diferents protagonistes. Una d’elles incorpora en el seu desenllaç tots els animals. El problema en aquesta ocasió radica en la mala integració de les històries.

La trama principal és la de Max, la més interessant i també la més desaprofitada. Com en les altres dues hi ha poc a gratar més enllà del gag, la història de Max sí que hi ha un fons molt interessant que no explora per manca de temps. L’error ha estat voler mantenir els mateixos personatges principals de la primera, quan el que li convenia a la pel·lícula era una única trama i presentar nous personatges, concretament els animals de la granja. El principal problema de la pel·lícula és que no vol explicar-te una història, sinó construir-la a base de gags i situacions concretes i anècdotes. A favor diré que alguns gags funcionen per ells mateixos com si es tractessin d’uns curts.

Mascotes 2 és poca cosa més que una pel·lícula infantil que a estones avorrirà als que no són nens i nenes. El guió sembla haver estat escrit al cantó d’una pantalla en què el guionista mirava vídeos de gats i gossos de You Tube.

Mascotes 2 és una pel·lícula sense noció de conjunt que una vegada més busca imitar, sense èxit, a Toy Story. No obstant això, la qualitat de la pel·lícula és la mateixa que la primera, la qual ja em va semblar molt poca cosa. Els responsables d’Ilumination en cap moment ha pensat a arriscar o fer alguna cosa diferent que la millorés. També he de dir que el públic objectiu és només únicament l’infantil, així que si els pregunteu a ells i elles, us diran que s’ho han passat la mar de bé.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Sinners

Ryan Coogler ha basat gairebé tota la seva filmografia en franquícies i projectes no originals. Tant si es basa en còmics, com en altres pel·lícules

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament