Alcanzando tu sueño (Teen Spirit)

Debut en la direcció de Max Minghella, actor qui veiem a la sèrie The Handsmaid Tale, i fill del director Anthony Minghella. La protagonista és Elle Fanning, en el paper d’una tímida adolescent que somia en convertir-se en una estrella pop i que, per aquest motiu, s’inscriu en un concurs que posarà a prova el seu talent, integritat i ambició.

El principal interès de la pel·lícula està en Elle Fanning que fa una interpretació creïble i brutal amb el seu personatge, ocultant o deixant en un segon terme els problemes del guió. El personatge el construeix soleta Fanning amb uns virtuosos recursos interpretatius i oculta el que hagués estat un personatge amb poc interès en mans d’alguna altra jove actriu. Fanning és prou coneguda pels cinèfils i desconeguda pel gran públic per fer-nos real el seu paper d’adolescent marginada que vol triomfar en la cançó. L’actriu és capaç de donar la càrrega dramàtica a la relació amb la seva mare, el seu representant i amics i amigues, que el guió és incapaç de transmetre.

Pel que fa a la direcció del debutant Max Minghella, és prou interessant. Es nota que és una primera pel·lícula, però té prou detalls, en fotografia sobretot, per pensar que té talent i futur en la direcció.

El principal problema de la pel·lícula és el guió. Les relacions entre els personatges no estan suficientment ben elaborades, a vegades es noten forçades, entre altres coses perquè toca tots els tòpics que existeixen. I aquí el principal problema de la pel·lícula, una falta d’originalitat extraordinària en una pel·lícula que és un conte de fades de manual.

La pel·lícula dura hora i mitja i va molt al gra, la qual cosa li dona ritme i no avorreix, però en canvi, no dona temps a desenvolupar reaccions d’uns protagonistes que semblen actuar impulsivament i com espectadors no entenem aquestes reaccions sobtades i no ben explicades.

Alcalzando tu sueño (Teen Spirit) té aspectes més interessants en la direcció, que no pas en un guió que no arrisca i està ple de tòpics. Però que per altra banda té una bonica tendresa i una selecció de temes pop i tecno amb els quals et posaries a ballar. I clar, per sobre de tot, Elle Fanning que salva la pel·lícula i fa que valgui la pena veure-la, quan el més normal hagués estat descartar-la.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a

Furiosa: A Mad Max Story

George Miller, malgrat que és un nom que sempre hem associat a la saga Mad Max, no ha deixat de ser un director molt eclèctic,

Arthur

Pel·lícula simpàtica basada en fets reals sobre l’amistat entre un home i un gos. Arthur està basada en el llibre de Mikael Lindnord, sobre la