James Wan produeix aquesta pel·lícula basada en una història seva i d’Akela Cooper (Hell Fest, Malignant), que també n’ha estat la guionista. Dirigeix Gerard Johnstone (Housebound) i ens arriba de la mà de Blumhouse.
M3gan ens narra la història de Gemma (Allison Williams), una experta en intel·ligència artificial que ha dissenyat una nina robòtica, M3gan, amb un aspecte molt realista per una empresa de joguines que vol llençar-la al mercat com més aviat millor perquè la competència li menja el terreny. Gemma portarà un prototip a casa seva i la deixarà amb Cady, la seva neboda, una nena de nou anys que acaba de perdre els seus pares en un accident de cotxe. M3gan es prendrà l’obligació de protegir a Cady massa seriosament.
Que el personatge principal sigui una nina assassina pot recordar-nos a Chucky i a la saga Child’s Play, però M3gan es diferencia moltíssim de la proposta de Don Mancini per fer la seva pròpia sense que ens hi recordi en res més enllà de la premissa. En canvi, sí que hi podem veure moltes més similituds amb el remake de Child’s Play de 2019.
La trama és previsible de dalt a baix, no hi ha res que passi que sorprengui l’espectador, però malgrat això, aconsegueix mantenir-nos interessats perquè la nina fa molt mal rotllo. Han creat un ésser terrorífic que es mou de manera molt inquietant i que en algun moment fa por, però la pel·lícula és més una comèdia negra que no pas una pel·lícula de terror. El mal rotllo se li multiplica quan parla i escoltem l’extraordinària veu de Jenna Davis que li va que ni clavada a la nina. Imprescindible la versió original.
Les pretensions de M3gan no són altres que entretenir, però es permet a fer una crítica lleugera del temps que deixem als nostres fills i filles davant les pantalles perquè tenim millors coses a fer. Tampoc es dedica a fer una crítica de les corporacions empresarials i la indústria de les joguines. Simplement, passa de puntetes per la crítica i la sàtira per concentrar-se en el que vol, que és entretenir fent gènere. Tot i això, aquestes quatre pinzellades s’agraeixen i la fan diferenciar i fer-se una identitat pròpia.
Tampoc li importa ser original mentre les quatre coses que fa funcionin i les faci bé. Això és just el que trobareu a M3gan. La pel·lícula passa per sobre del drama de la nena òrfena i no aborda les conseqüències del que fa M3gan.
Val a dir que les millors escenes són les que M3gan mata i sense assolir l’enginy de Chucky, totes les escenes d’assassinat són pertorbadores, sobretot la de les orelles i l’inquietant ball que fa davant l’ascensor que és carn de gif de Twitter.
M3gan és una pel·lícula de gènere divertida, que aconsegueix fer-se un espai enmig dels ninots psicòpates amb un grapat de referències a Terminator. Pensada per un públic massiu adolescent, la pel·lícula està qualificada per a majors de 13, per la qual cosa podeu deduir que el contrari que ens ofereix Chucky, M3gan no practica el gore, almenys a la vista de l’espectador. En plataformes, als Estats Units, han estrebat una versió sense censura. Veurem si arriba aquí per certificar si la càmera enfoca allò que aquesta versió defuig.
