Acocollona’t 2020: Palmarès Secció Oficial

La desena edició de l’Acocollona’t, la Setmana de Cinema de Terror i Fantàstic de Girona, també ha estat la més atípica de totes. El Festival es nodreix principalment de curtmetratges i està formada per una Secció Oficial i l’Acocoexprés, un concurs de curtmetratges realitzats en 24 hores. Aquest any he estat jurat de la Secció Oficial al cantó de la periodista Marta Sanz i l’actor i dibuixant Bernat Costa. Sense Zombiewalk ni les necessàries xerrades amb què ens delecta cada any, l’Acocollona’t només ha pogut oferir projeccions amb aforament reduït i una edició de l’Acocoexprés confinada.

Ara que el Palmarès és públic us vull parlar dels premiats de la Secció Oficial.

El primer premi ha estat per Under the Lather (Sota l’escuma). Un curt francès d’Ollivier Briand protagonitzat per un nen que s’haurà d’enfrontar a un monstre que apareix sota l’escuma mentre es banya, al mateix temps que la seva mainadera està més preocupada per enrotllar-se amb el xicot que no pas cuidar-lo. El curt ho té tot. És divertit, està molt ben dirigit, està fantàsticament interpretat, menció especial per l’actor infantil Lysandre Robic, i té el que ha de tenir un bon curt de terror, monstres i molta sang. La història està molt ben portada i la relació entre el nen i el monstre és meravellosa. Vaig gaudir-ne molt. Un primer premi molt merescut i perfecte per un festival com l’Acocollona’t.

El segon premi va ser per Dana de Lucía Forner Segarra. El curt ens narra la història d’una dona que després de ser assaltada durant una nit, decideix impartir la justícia pel seu compte convertir-se en jutge i executora. Dana té un missatge social contundent i és un curt deliciosament ben realitzat, té una fotografia molt destacable i una interpretació perfecta de Thaïs Blume.

Finalment, comentar les dues mencions especials, la primera a la interpretació d’Álvaro Carmona pel curt que ha realitzat ell mateix, El tratamiento. Una visió divertida sobre l’alopècia amb un element fantàstic. La segona per Horroscope de Pol Diggler, una paròdia molt meta sobre els tràilers de les pel·lícules de terror.

Vull acabar parlant de la necessitat de la continuïtat de l’Acocollona’t. Per garantir-la és necessari que les administracions hi destinin molt més pressupost. L’Acocollona’t demana créixer, necessita una secció de llargmetratges, necessita una plataforma en línia com han fet altres festivals amb els quals emmirallar-se com el de Cine de Terror de Molins de Rei. Han passat 10 anys i el Festival s’ha consolidat. No pot passar un any més amb un pressupost mínim. Els premis de la secció oficial mereixen més dotació econòmica per valorar els esforços que fan els directors i directores que volen ensenyar-nos el seu talent. L’esforç que destinen els directors del Festival, en Paco Cavero, en Jordi Martínez i en David Ruiz necessita aire, que en cultura són més diners, que els permeti fer el creixement que l’Acocollona’t i el seu públic demana. És una pena que les administracions no vegin encara el seu potencial. L’Acocollona’t no només és la millor iniciativa cinematogràfica de Girona sinó que és el millor dels trilions de festivals que es fan a la ciutat al llarg de l’any. Malauradament el seu pressupost segueix essent el d’una sabata i una espardenya, al contrari dels diners que s’inverteixen en altres. No obstant això, ha aconseguit arribar a la desena edició gràcies a l’empenta dels seus directors i a un públic entregat. Felicitats a tothom. The show must go on!

Actualització:

El Premi Honorífic del Festival se l’ha emportat el Cinema Truffaut, que enguany celebra el seu vintè aniversari. Pel que fa a l’Acocoexprés, el millor curt ha estat Quarantine Myers d’Israel Manzano, el segon premi ha estat per Salva a la Marta de Fernando Álvarez i el tercer premi se l’ha endut Només vull fer caca de Paul Jones. El jurat ha fet una menció especial a Revelacions d’Albert Portal.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Matrix Resurrections

Lana Wachowski en solitari emprèn la missió de fer una quarta part de Matrix. Aquesta entrega, que arriba divuit anys després que Matrix Revolutions, aconsegueix

Don’t Look Up (No mires arriba)

Mai hauria pensat que aquesta sàtira que proposa Adam McKay hagués creat aquesta divisió. I crec que això és un bon senyal perquè la pel·lícula

Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura

Ron’s Gone Wrong (Ron dona error)

Pel·lícula d’animació britànica produïda per 20th Century Studios i distribuïda per Disney. Aquesta és la primera cinta de Locksmith Animation, un estudi d’animació britànic fundat

Cry Macho

Nova pel·lícula de Clint Eastwood que amb noranta-un anys encara li queda corda per dirigir i posar-se davant de la pantalla. En aquest punt de