La vampira de Barcelona

Pel·lícula que vaig poder veure en el darrer Sitges i que ha rebut 14 nominacions als premis Gaudí. La veritat me’n vaig endur una sorpresa molt agradable amb aquesta pel·lícula. M’esperava un telefilm sense més i em va agradar sobretot la seva posada en escena, decididament artística i amb un missatge que cent anys després és vàlid.

La pel·lícula vol explicar la veritat sobre Enriqueta Martí, coneguda pel nom que li va posar la premsa de l’època, “La Vampira del Raval”. Martí va ser acusada de ser la responsable de l’assassinat  macabre de nens i nenes.

He de reconèixer que no en sabia res d’aquesta història, més enllà del nom cridaner. L’últim que m’esperava era un thriller ambientat a principis del segle XX a Barcelona que girés al voltant d’informes policials falsos, jutges que dicten sentències segons el que manen els rics i poderosos i una premsa corrupta, venuda a la burgesia i a les elits de poder, que només vol un titular cridaner per vendre diaris. Una història més actual del que aparenta.

Abans comentava que formalment esperava un telefilm i la veritat és que no és així. El director Lluís Danés no pot dissimular el baix pressupost de la pel·lícula, però de la necessitat en fa una virtut. L’impregna d’una estètica gòtica a través de recursos visuals barats, però que li donen una ànima artística. La pel·lícula es converteix en un espectacle, visual i metafòric, d’ombres xineses que només trenca el color sang.

La vampira de Barcelona recorda a l’estètica gòtica del còmic From Hell. Aconsegueix compensar un pressupost baix amb bones idees estètiques i un grapat d’actors i actrius molt encertats, que la converteix en una pel·lícula que agraireu veure.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va

Coup de chance

Pel·lícula que ha estat anunciada com a la darrera que podria fer el director novaiorquès. De fet, ha trigat tres anys des de la darrera

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.