Enèsim found footage que és més de lo mateix i de lo de sempre, on la originalitat brilla per la seva absència. En favor del projecte direm que és una pel·lícula amateur que ha aconseguit arribar en sales comercials, i que sap compensar i dissimular la falta de recursos. El problema és que està construïda sobre un gènere cremat en el que només poden destacar aquells projectes capaços d’aportar coses noves.
En aquesta ocasió, els protagonistes són un grups d’amics, del que costa deduir quin és el més curt de gambals de tots ells, que es fiquen en una cova i no saben com sortir-ne. Passen els dies i hauran de prendre decisions desesperades si volen continuar en vida. A part de ser lo de sempre, i la nul·la empatia de l’espectador envers aquests personatges, se li ha de reconèixer que crea una bona sensació d’angoixa.
I pregunto jo, tant costava fer un personatge simpàtic amb el que l’espectador es pogués identificar? I és que veient-los com actuen, esperes que cap dels protagonistes aconsegueixi sortint-ne.
