Pel·lícula basada en la sèrie limitada de còmics The secret service escrita per Mark Millar i dibuixada per Dave Gibbons (Watchmen). Millar porta uns anys treballant per Fox com assessor i al mateix temps publica els seus còmics sota el segell Millarworld. Aquests còmics són material de base per a la productora per fer-ne pel·lícules. Ha estat el cas de les dues entregues de Kick-Ass i també de Kingsman. La intenció d’una i altra és molt semblant ja que Kingsman vol ser pel gènere d’espies el que Kick-Ass va significar pel de superherois.
Harry Hart (Colin Firth) és un veterà agent Kingsman, el servei secret d’espionatge britànic que la població desconeix. Per saldar un deute d’honor amb un antic agent, Harry presenta al fill d’aquest, el descarrilat Eggsy (Taron Egerton), com a candidat a agent perquè s’incorpori en el competitiu programa d’entrenament. Al mateix temps, la seguretat del món es veu amenaçada pels sinistres plans d’un terrorista i geni tecnològic (Samuel L. Jackson).
Kingsman és un bocada d’aire fresc en el món de les grans produccions, i també un homenatge a les pel·lícules de James Bond i a personatges de sèries d’espies de la televisió britànica com John Steed (Patrick Mcnee) de Los vengadores. Matthew Vaughn juga amb els tòpics per portar-los al seu terreny i fer que semblin nous.
La pel·lícula és una diversió de primera classe i queda sobradament demostrat que el nom de Matthew Vaughn és sinònim de cinema d’entreteniment de qualitat. X-Men: Primera generación era la prova que estàvem davant un talent molt a tenir en compte, cosa que s’ha confirmat amb Kingsman: Servicio secreto.
La pel·lícula està plena de moments per recordar i segur que l’escena de l’església passarà a la selecta llista de les millors escenes de l’any, que l’any passat varem atribuir a la de Mercurio a X-Men: Días del futuro pasado.
L’oportunitat que ens dóna Kingsman de veure a un actor del perfil de Colin Flirth, convertir-se en un heroi d’acció i fer que quedi bé, és impagable. Però vaja, no només Flirth està excel·lent, també Taron Egerton, el seu jove company, que és tota una troballa. En canvi al qui últimament veig fora de lloc és a Michael Caine, ja vaig tenir aquesta sensació a Interstellar i l’he tornat a tenir aquí.
L’adaptació compta amb algunes lleugeres diferències respecte el còmic. Algunes el milloren i d’altres no. Per posar un exemple sense descobrir res, el fet que Harry i Eggsy en la pel·lícula, no siguin familiars, té més sentit, però en canvi deixa perdre alguns gags, rebaixant el to autoparòdic del còmic, com ara el fet d’haver perdut l’oportunitat que Mark Hamill s’interpretés a sí mateix, entre d’altres. El còmic és sempre un mitjà més valent que el cinema i recomano a tothom que li hagi agradat la pel·lícula que el llegeixi perquè pugui tenir una altra visió de la mateixa història. En canvi sí que aplaudeixo que hagi conservat el to violent i sanguinari, una aposta molt valenta en els temps que corren.
Kingsman: Servicio secreto és entreteniment, però també hi trobareu molt més, fins i tot crítica social, un gènere molt arrelat en la cinematografia britànica. Que comencin els jocs artificials, han arribat els agents Kingsman.
