Inici fluix

Primer dia de Festival i sembla que el millor està per venir. A veure, portem poques hores, però de moment res extraordinàriament destacable. La única que brilla per sobre la resta és Grand Piano, no per ella, si no per la mediocritat que han concentrat després del passi d’aquesta. Comencem parlant de la peli inaugural. Molt correcte, ben feta, però repeteix la fórmula Última llamada, protagonitzada per Colin Farrell, o també Cellular. Malgrat la pel·lícula en general entreté (és cert que la fórmula arriba a un punt crític), Eugenio Mira no és Joel Schumacher. No passa de complir, amb això no vull dir que no m’hagi agradat, al contrari. Només vull rebaixar el hype que s’ha creat al seu voltant perquè la seva estructura ja l’hem vista i no és nova. Això sí, cal fer un acte de fe molt generós per creure’s aquest inversemblant guió. En qüestió d’entrar o no en el joc que proposa.

A continuació hem vist Upstream Color, la nova peli de Shane Carruth, director de Primer. Al igual que aquella, en aquesta no entendreu res. Ara entenc perquè l’ha programat a l’hora de dinar. Perquè és ideal per fer la migdiada. Mig Auditori ha fet la migdiada i ha despertat en els títols de crèdit i l’altra meitat ha protagonitzat una fugida en massa del cine. La primera, i segurament no última d’aquest any. Upstream Color és una pretensiosa pel·lícula, avorrida i mal narrada, que a través d’unes suposades imatges impactants s’amaga una pedanteria brutal. I de què va? De gent drogada que confon realitat i ficció. Mira que us dic que s’entenia millor Primer.

I per rematar la migdiada, Rigor Mortis, un peli de Hong Kong en la que no passa res en tres quarts d’hora, de la resta no responc. El prota és un actor fracassat que viu en un edifici on hi ha presències malignes? No us penseu que trobareu espants, més aviat una àvia que cuina fideus i algun fantasma “suelto” pel passadís.

En fi, esperem que la tarda-nit millori el panorama.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs