I’m Your Woman (Soy tu mujer)

Amazon ens sorprèn amb aquest thriller ambientat als anys setanta protagonitzat per Rachel Brosnahan, la nostra Mrs. Maisel, en un paper als antípodes del que ens té acostumats.

La gràcia d’aquesta història de gàngsters és que està narrada des del punt de vista de la dona d’un cap mafiós que no sap a què es dedica exactament el seu marit. Jean ja sap que el seu home és un delinqüent, però desconeix fins a quin nivell i tampoc li interessa esbrinar-ho. Les entrades i sortides de gent estranya que ve a casa li crida l’atenció, però poca cosa més. Jean decideix no fer-se preguntes perquè no li falta de res. Només hi ha una cosa que la fa infeliç, que no pot tenir fills. Un dia el seu marit arriba amb un bebè sense donar cap explicació. Jean ara ja tindrà el que volia i el millor és no fer-se preguntes, un cop més. Però la cosa dona un gir quan algú, entenem en aquell moment que algú que treballa pel seu home, li diu que la seva vida corre perill i que s’ha d’amagar. Aquí comença el viatge de Jean i el seu bebè que, juntament amb el seu protector, s’hauran d’amagar del perill que els persegueix.

I’m Your Woman recrea els setanta i els seus vicis de manera deliciosa. Els cotxes, el vestuari, els carrers, la fotografia i la recreació de la violència ens porta al cinema que es feia en aquells anys. La directora, Julia Hart ens duu aquella dècada i la recreació de com es feia el cinema amb elegància i tota la seva cruesa.

Els ulls de la protagonista són també els de l’espectador que veu amb estranyesa les situacions amb les quals es va trobant. Per altra banda, la relació de la protagonista amb el nen és deliciosa. Sap perfectament retratar la coneixença entre la criatura i la mare.

I’m Your Woman sap jugar molt bé amb la tensió. Està plena de situacions que et posen el puny en el cor i et fan patir per aquests personatges que acabes de conèixer, malgrat que el context general al ser expressat d’un sol punt de vista, no és sencer. La tensió va pujant de nivell, fins que en el darrer terç de la pel·lícula es produeixen les situacions més explosives.

I’m Your Woman és un bon thriller que es cou a foc lent i manté la tensió en un final explosiu, però al mateix temps contingut. Brosnahan ho fa molt bé en el paper d’aquest dona que era un trofeu més pel gàngster de torn i que a poc a poc veurà com és capaç de valer-se per ella mateixa. Capítol a part la recreació molt cuidada de l’època i la deliciosa relació de la protagonista amb el bebè, Harry.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no