Halloween Ends

Pel·lícula que tanca la trilogia de Halloween produïda per Blumhouse. Aquesta trilogia estava plantejada com una seqüela directa de l’original de Carpenter del 1978 i feia com si la resta no hagués existit. El cas és que aquesta trilogia ha anat de més a menys i a cada seqüela ha perdut part del concepte original, fins que en aquesta tercera només queden les deixalles de la idea de Carpenter.

La trama no comença allà on ho deixava l’anterior tal com passava amb la del 2021 respecte a la del 2018. Tot feia pensar que la trilogia passaria en una mateixa nit de Halloween quaranta anys després, però no ha estat així. Ens trobem quatre anys després dels fets de Halloween Kills. Però abans, en un pròleg ambientat el 2019, un estudiant anomenat Corey que cuida d’un nen petit, patirà la petjada deixada per Myers l’any anterior. Sense cap dubte aquest pròleg és el millor de la pel·lícula.

En començar tot apuntava molt bé, malauradament no és així. A partir d’aquest moment, Corey s’apodera del protagonisme de la cinta que té una Jamie Lee Curtis com a secundària i un Mike Myers que no arriba ni això, ja que en prou feines surt. Incomprensible. Durant dues terceres parts de la pel·lícula se’ns narren dues històries en paral·lel. La primera és una història de llegat que vista la seva evolució, no porta enlloc i perd tot el sentit. L’altra és una història romàntica entre dos dels protagonistes, que resulta totalment inversemblant i que tampoc aporta res a la història suposadament principal, la de Laurie i Myers.

Halloween Ends no és el desenllaç que esperàvem veure i esdevé la pitjor de la trilogia, essent la resolució de la saga, una cosa que no fa por, que és avorrida i resulta insatisfactòria.  Queda relegat en el tercer acte allò que volíem veure, que és la lluita final entre Myers i Laurie. Tampoc és que aquesta lluita sigui molt reeixida, ja que com a seqüència d’enfrontament final, el de la pel·lícula del 2018 és millor. Aquest Myers està en hores baixes. Ja sabem que és un vell, ja no és aquell ésser capaç de sobreviure a qualsevol ferida, tal com sembla que és com el perceben els habitants de Haddonfield. No obstant això, aquesta part és la divertida i la que desitjàvem que fos tota la pel·lícula. No hi posarem més pagues en una conclusió que en alguns moments passa per moments meta amb un cert sentit de la comèdia.

Serà aquesta l’última pel·lícula de Halloween? Sabent com funciona la indústria, podem estar segurs que n’hi haurà més. Sí que serà el final de la trilogia de Blumhouse, ja que els drets, després de l’estrena de Halloween Ends, tornen al productor Malek Akkad, que els pot tornar a vendre a una altra productora perquè en faci més pel·lícules i creï una nova continuïtat. Després de l’oportunitat perduda que ha estat la trilogia, en especial el desenllaç, ens han quedat molt poques ganes de tornar a veure a Michael Myers.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Quiet Girl

Pel·lícula irlandesa parlada en gaèlic que ha estat nominada a l’Òscar en la categoria de millor pel·lícula internacional. The Quiet Girl adapta la novel·la de

The banshees of Irisherin

Martin McDonagh és un director amb títols molt interessants. La pel·lícula de la seva filmografia amb més repercussió és Tres anuncios en las afueras, però

M3gan

James Wan produeix aquesta pel·lícula basada en una història seva i d’Akela Cooper (Hell Fest, Malignant), que també n’ha estat la guionista. Dirigeix Gerard Johnstone

Ninja a cuadros 2: Misión Tailandia

Segona part de la pel·lícula d’animació danesa del 2018 que és una continuació directa de l’anterior. L’acció arrenca quan després de la detenció del malvat