Greyhound

Tom Hanks és el protagonista i guionista d’aquesta adaptació de la novel·la de C.S. Forester, The Good Shepherd, inspirada en fets reals. Si bé la història que ens explica la pel·lícula no va passar i els personatges no són els que són, la novel·la s’inspira en capitans i vaixells que sí que varen existir per explicar aquesta història.

Hanks interpreta a un religiós capità d’un vaixell de guerra americà, que durant la II Guerra Mundial, concretament l’any 1942, quan els americans encara no havien entrat en la guerra, ha de protegir a una flota de vaixells que transporten mercaderies i altres subministraments des dels Estats Units fins a Gran Bretanya, com a ajuda. Durant el trajecte, enmig del mar, en una zona sense cobertura aèria, seran atacats per diversos submarins nazis.

Tot i ser dues pel·lícules molt diferents, Greyhound em recorda en estructura a Dunkerque, per coses bones que té aquella pel·lícula i que comparteix amb aquesta. Una d’elles és la durada. La pel·lícula dura poc més de 90 minuts amb títols de crèdit inclosos. Va al gra, no s’entreté i t’explica la història que vol sense floritures. La durada ajuda a la pel·lícula a tenir un bon ritme, a tenir acció sense parar i a mantenir la tensió durant tota la projecció. La música és també un dels aspectes que l’aproximen a la pel·lícula de Nolan. La partitura de Blake Neely, reforça a través dels instruments els diferents atacs que es produeixen en pantalla i ajuda a mantenir-nos tensos.

Greyhound és una magnífica pel·lícula de vaixells contra submarins, d’estil clàssic, però rodada amb efectes i mitjans moderns. Per altra banda, Tom Hanks ens ofereix una interpretació, com sempre, sensacional. La seva experiència prèvia com a capità de vaixells o avions i en la II Guerra Mundial, d’altres pel·lícules, el converteixen en el protagonista perfecte d’aquesta història. Hanks transmet carisma i sentiments des del primer instant, en el paper d’un home religiós que ha de portar el seu ramat, la tripulació i la flota, a port segur.

Per les circumstàncies actuals la pel·lícula no ha arribat en cinemes i Apple TV+ ha pagat 70 milions de dòlars a Sony pels seus drets. Sony ha donat aquesta xifra per bona, després que la pel·lícula li costés 50 milions. Se n’emporta 20 de nets, estalviant-se la campanya de promoció de repartir la recaptació amb els cinemes. Per altra banda, l’espectador i tota la família la pot gaudir només amb el pagament de 5 euros de subscripció mensual d’Apple TV+, un preu molt més econòmic que si s’hagués estrenat en VOD o en sales. L’única pega, que pels efectes de so i més immersió, en una sala de cinema s’hagués gaudit molt més.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Night Swim (La piscina)

Bryce McQuire debuta en la direcció amb l’adaptació cinematogràfica del seu curt de cinc minuts de 2014 del mateix títol. Compta amb la producció de

Godzilla x Kong: New Empire

Cinquena entrega del Monsterverse de Legendary que continua la pel·lícula anterior, Godzilla vs. Kong. Repeteix el director d’aquella, Adam Wingard, que no aconsegueix repetir-ne els

Chicken Run: L’albada dels nuggets

Segona part de Chicken Run, la magnífica pel·lícula d’Aardman de l’any 2000 que parodiava el clàssic del cinema bèl·lic, La gran evasió, en un galliner.

Ghostbusters: Frozen Empire

Cinquena entrega de la saga Caçafantasmes, la quarta dintre de la continuïtat de la pel·lícula de 1984. Dirigeix Gil Kenan, basat en un guió de

Perfect Days

Wim Wenders torna al Japó amb Perfect Days en què ens explica la vida quotidiana d’Hirayama, un home que es dedica a netejar els lavabos