Festival de la Canción de Eurovisión: La historia de Fire Saga

Eurovisió amb el pas dels anys, s’ha convertit amb l’espectacle freak més important en el panorama musical. La supervivència d’aquest festival va passar per deixar de prendre’s seriosament a ell mateix. La seva popularitat, que estava de capa caiguda, va començar a remuntar quan alguns països van enviar representants que podrien ser personatges residents a la Black Lodge de Twin Peaks i creats per David Lynch. Dins aquest panorama actual en què es mou Eurovisió, va néixer aquest pel·lícula que mescla elements de paròdia amb homenatges a aquest Festival.

L’anima d’aquesta festa és el còmic Will Ferrell, en una de les millors interpretacions i pel·lícules de l’actor dels darrers anys. I és que en poc dies s’ha convertit en un fenomen de Netflix. Ferrell s’ha envoltat d’un grup d’actors fantàstics que no estan associats a papers còmics, però que sembla que s’ho han passat molt bé fent el ridícul en aquesta pel·lícula. I nosaltres amb ells i elles. Parlo de Rachel McAdams, Pierce Brosnan i Dan Stevens.

Ferrell i McAdams interpreten als integrants d’un grup islandès anomenat Fire Saga, en el que vindria a ser una paròdia d’Abba. El cas és que circumstàncies rocambolesques acaben com a finalistes del seu país per representar-lo a Eurovisió. Val a dir que són un autèntic desastre i el seu país es tem el pitjor després de fer els primers assajos. Per altra banda el representant de Rússia (Dan Stevens) es sentirà capritxosament atret per la integrant femenina de Fire Saga.

La pel·lícula funciona pels actors i actrius, que saben transmetre que s’ho passen bomba interpretant, un guió que a part de gags, sap transmetre tendresa i una poca vergonya generalitzada que us donaran ganes de tapar-vos els ulls mentre la mireu.

L’apartat musical ha anat a càrrec d’Atli Örvarsson al qual li hem de reconèixer la capacitat d’haver fet un munt de cançons que podrien perfectament formar part del Festival.

Ja fa molts anys que vaig deixar de veure d’Eurovisió, però m’ho he passat molt bé amb aquesta pel·lícula, molt millor que en qualsevol edició del Festival. Això sí, aneu a passar-vos-ho bé i no us prengueu seriosament res. Només pensar que Will Ferrell és el fill de Pierce Brosnan, amb qui només es porten 14 anys, i que té la mateixa edat que Rachel McAdams, ella és 11 anys més jove, ja sembla ridícul. I més encara posat en pantalla, i per això, en aquest context, funciona tan bé.

I per acabar, els 12 punts van per a Will Ferrell.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no