El realitzador Paul Feig i l’actriu Melissa McCarthy tornen a formar equip després de La boda de mi mejor amiga i Cuerpos especiales. Actualment ambdós es troben en el rodatge de la tercera entrega d’Els Caçafantasmes. Ja us avanço que un cop vista aquesta pel·lícula em preocupa molt el que Feig pugui fer amb Els Caçafantasmes, ja que significa el retorn d’una saga esperada durant anys pels fans. Em temo que pel seu plantejament, pel seu escàs enginy en escriure diàlegs de comèdia i per la nul·la capacitat a l’hora de rodar escenes d’acció, pot ser un desastre total.
Espías és una comèdia d’acció d’espionatge en la qual Susan Cooper (McCarthy), una modesta i sedentària analista de la CIA, es converteix en una agent de camp quan l’agent Bradley Fine (Jude Law), desapareix i un altre dels seus companys, Rick Ford (Jason Statham), s’involucra en problemes. Susan s’infiltrarà a l’entorn de Raina Boyanov (Rose Byrne), una sanguinolenta traficant d’armes, amb l’objectiu d’evitar un desastre mundial.
Inexplicablement la pel·lícula ha rebut bones crítiques als Estats Units, la qual cosa denota el mal gust que tenen actualment els nord-americans per la comèdia. Espías és una successió d’acudits escatològics i de gags típics de YouTube. Totes les bromes de caques, pets, caigudes i sobrepès de Melissa McCarthy són aquí. Aquest és el nivell de la pel·lícula. És cert que a La boda de mi mejor amiga també hi havia molt d’això, però almenys es prenia seriosament els personatges. Aquí no hi ha per on agafar-los. Fa una mica de mal veure a Jude Law perdre el temps en aquesta pel·lícula o a Jason Statham que es permet el luxe de criticar les pel·lícules Marvel i no té problemes en degradar-se en productes com aquest. És cert que està feta pel lluïment de Melissa McCarthy, i aquesta en treu profit, però els secundaris, excepte el personatge de la seva amiga, estan molt mal treballats. Culpa del guió.
Un altre dels problemes d’Espías és que es queda a mig camí de tot, tant de la comèdia com del thriller d’acció. Es pren massa seriosament la trama d’espionatge i la part d’humor es queda a mig gas i mai prem l’accelerador. Pel·lícules com aquesta et fan enyorar les autèntiques paròdies com les que varen fer Jim Abrahams, David Zucker i Jerry Zucker, com Top secret, Aterriza como puedas i Agárralo cómo puedas. Espías no li arriba ni a la sola de les sabates a aquestes i Paul Feig és un absolut becari al cantó d’aquests directors i guionistes.
Espías s’esgota als pocs minuts, els gags es repeteixen contínuament i la sensació de tedi i avorriment incrementa a mida que van passant els minuts. El guió és inexistent i les escenes d’acció estan rodades per algú que no té idea de filmar-les. No ajuda que la pel·lícula duri unes innecessàries dues hores quan en poc menys d’hora i mitja estaríem parlant, sense cap mena dubte, d’una pel·lícula millor.
