Comèdia de terror protagonitzada per vampirs, dirigida i interpretada per Jemaine Clement i Taika Waititi, que funciona com un fals documental a l’estil de sèries com The office i Modern family.
Els protagonistes són quatre vampirs i companys de pis que viuen a Nova Zelanda. Els vampirs han accedit a que un equip de documentalistes enregistri la seva vida diària. Entre les coses que veurem són els seus problemes per arreglar-se i pentinar-se quan han de sortir de nit perquè no es reflecteixen en els miralls, les discussions que tenen per dividir-se la feina de casa, els problemes per entrar a les discoteques perquè han de pagar entrada i no els conviden a entrar o les trobades amb bandes d’homes llop.
Lo que hacemos en las sombras desmitifica tot allò que envolta els vampirs a través de la comèdia, tractant-t’ho amb quotidianitat. Un dels elements del perquè la pel·lícula funciona tant bé és que es manté fidel al folklore dels vampirs i al que coneixem d’ells a través del cinema.
El guió és extremadament enginyós i sap treure profit a tots els mites vampírics per donar-los la volta i dóna la sensació que és la primera vegada que se’ns expliquen. Els diàlegs de la mateixa estan plens de perles i és de les poques pel·lícules que he vist els les quals he sentit riure, en una sala de cinema, de principi a fi. Amb raó es va endur el premi del públic del SITGES 2014. La pel·lícula resulta extremadament fresca, una fita impossible si tenim en compte la sobreexplotació i mal tracte que ha donat el cinema als senyors de la nits en els darrers anys.
Lo que hacemos en las sombras és una comèdia vampírica molt original. Un cop d’aire fresc en el gènere que al mateix temps és tota una sorpresa.